“Europa” es repeteix

La no-reacció d’“Europa” ha decebut molta gent. De poc han servit els advertiments previs: llops amb llops –estats amb estats– no es mosseguen. L’esperança en alguna forma de bondat induïa a pensar que la presumible democràcia i els drets dels pobles (segons quins), que diu defensar, la portarien a fer un gest. Per ara no ha estat així. La dita llopada s’ha limitat a recitar el catecisme fundacional: cap llop no ha de ficar-se per a res al cau d’un altre llop. Només la violència de les càrregues policials contra els votants ha incomodat les llorigades de nord enllà, més que res per una qüestió estètica: que cada llop devori el xai a dins del seu cau i així evitarà deixar-ho tot esquitxat de vídeos. “Europa” ja havia obviat catalans i espanyols el 1945; les raons van ser les que després van inspirar el decàleg de la CEE des del Tractat de Roma (1957): fer diners i, en conseqüència, combatre el comunisme i garantir la integritat dels estats socis. Fou així que els aliats guanyadors de la Segona Guerra Mundial, gràcies a l’obstinació de Churchill, van respectar el règim feixista espanyol perquè era anticomunista i la Gran Bretanya hi negociava; els EUA, que volien fer caure el dictador tancant l’aixeta del petroli, van deixar fer l’estadista del puro; França estava per refer la casa pròpia. I vet ací que Churchill va poder obsequiar Espanya amb 30 anys més de franquisme. Amb la restauració borbònica de 1975 “Europa” va moure fils perquè el capital patís poc: als anys 80 va injectar milers de milions per assegurar la socialdemocràcia presidida pel futur assessor del multimilionari Slim; una de les primeres inversions va ser el metro Madrid-Sevilla perquè el del ribot pogués anar a embeinar el sabre els caps de setmana. Ara “Europa” torna a respectar les interioritats espanyoles. Per evitar soroll al diner (se’n surten?), i, desaparegut el fantasma que recorria Europa, per ajudar Rajoy amb la integritat territorial. “Europa” ha dit que si els catalans assoleixen el seu estat –fet que els podria semblar raonable–, en altres llocs també el voldrien! No consideren pas que si Europa fos una confederació de nacions autodeterminades, la UE seria més forta, sentida i “europeista” que aquesta dels estats; per mostra, recorden el fracàs de la nonada Constitució Europea? És aquesta “Europa” que va tolerar les atrocitats a l’ex-Iugoslàvia de fa 25 anys i no mira pels milers de morts i d’abandonats, fugitius de l’Orient Mitjà. Per ara ja en té prou amb l’himne de Schiller i Beethoven, i el respecte a l’esclerosi estatista.