Jordi Évole

“Hem arribat a un punt en què guanyarà el que freni, el que digui prou.”

Un Jordi Évole trist, dolgut, preocupat i enfadat amb els polítics d’un cantó i de l’altre deia aquesta frase el passat dijous en l’entrevista que Pablo Motos li va fer a El hormiguero amb motiu de la nova temporada de Salvados.

Un Jordi Évole també lúcid, sensat i conciliador amb tots va fer una anàlisi crítica i sense concessions, ni a uns ni als altres, del que està passant a Catalunya. La realitat d’un país trencat, amb un profund desencís per part dels que amb el seu dret legítim defensen l’independentisme però s’han equivocat amb la fórmula perquè no tenien majoria de vots qualificada per iniciar aquest procés, perquè han trencat amb la legalitat democràtica d’un Parlament i d’un Estatut i perquè s’han cregut, de bona fe, la promesa feta pels seus líders d’un reconeixement europeu que no arribarà i que ara mateix està portant Catalunya a una autèntica catàstrofe social, econòmica i estratègica. I, per l’altra part, els que sense ser independentistes defensaven un referèndum legal i pactat que servís, sortís el que sortís, i amb tota la paciència que calgués, per establir els ponts de diàleg que permetessin una nova realitat política i econòmica amb l’Estat espanyol. Possibilitat, aquesta, que dia rere dia, i sense cap voluntat política per part del govern de Rajoy, s’ha anat allunyant amb les accions judicials empreses.

La convivència, i negar-ho és dir una mentida irresponsable, està en crisi i jo, com el senyor Évole, penso que només el líder polític sensat que freni serà el que la història erigirà com l’estadista de la democràcia que va estar a l’altura protegint-nos a tots.