I això, qui ho paga?

A Palafrugell per presentar el llibre de Joan Safont Sabotatge contra Franco. L’acte es fa a la Fundació Josep Pla, situada a la casa minúscula on Pla va néixer. Hi va viure molt poc. Aviat la família es va traslladar al casalot que es va fer construir en un carrer més amunt, ara convertit en un restaurant que es diu Pa i Raïm, títol d’un llibre primerenc de l’escriptor. En Safont tenia pensat portar-m’hi a sopar, acabada la presentació, però com que estava ple li vaig suggerir d’anar a La Xicra, situada molt al capdamunt del carrer Estret, un altre paisatge i un altre títol de Pla.

En Safont circula per la fundació com si fos casa seva. En un pis de dalt hi ha una exposició temporal, Mig Europa cau; impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra, en la qual ha intervingut. En Safont, quan no escriu llibres, personals o d’encàrrec, organitza exposicions i fa catàlegs i així no hi ha manera que acabi la seva tesi sobre Amadeu Hurtado que tots esperem.

Sabotatge contra Franco és la crònica minuciosa i molt ben escrita d’aquells burgesos que havent-se posat a favor de Franco perquè els garantia l’ordre i el respecte a la religió catòlica que professaven aviat es van adonar que la religió Franco la manipulava en favor del seu règim i que un dels objectius de la dictadura consistia a destruir el catalanisme que alguns d’aquests burgesos també professaven amb més o menys intensitat. I, amb el catalanisme, la llengua, la cultura i Catalunya sencera.

Els llibres i traduccions que molts escriptors silenciats van poder fer, les agitacions religioses i catalanistes de Montserrat, la fundació d’Òmnium Cultural, les editores com 62, les discogràfiques Edigsa o Concèntric etcètera van ser sufragades per aquests burgesos. Josep Vergés, “català de Burgos” però també i primer de tot de Palafrugell, va protegir Pla a través de Destino, la revista i l’editorial. Pla davant de qualsevol cosa es preguntava: “I això, qui ho paga?” Evoquem la pregunta a la casa on va néixer i la portem més enllà: qui paga, avui, les urnes del referèndum, les fiances que eviten la presó als nostres polítics, el trasllat i estada a Brussel·les del president i els consellers exiliats? No n’hi ha d’haver prou amb les aportacions voluntàries d’un euro. Algú o alguns han d’afegir-hi la resta, que és elevadíssima. Qui? Hi ha una burgesia, uns industrials, uns financers, que han passat d’una resistència a una altra? D’aquí a uns anys, en Safont o algú altre ens en donarà la resposta. Hi ha qui trasllada l’empresa a València, a Madrid o a Burgos, i hi ha qui es queda i inverteix en el futur de Catalunya.

Pla hauria dit que el menjar de La Xicra és una collonada però és boníssim, i ens trobem en una altra època.