19 de maig de 1752

Era un divendres. Aquesta primavera ha complert 265 anys. I està feta una pedra. Nummulítica, però pedra a la fi. Fixeu-vos amb les de la catedral com aguanten. La nostra té una mida considerable. Gairebé dos metres i mig de llargària per més de mig metre d’ample. És humil, com el seu entorn, això sí. Fa de vorera de l’encantador carrer de Baix. A l’antic barri vell de l’antic municipi de Santa Eugènia de Ter. Entre la séquia Monar i la masia de Can Ninetes, a tocar dels habitatges del que havia estat la colònia dels treballadors de la fàbrica tèxtil de la Marfà. Ara com ara, l’únic que es pot aventurar és el cognom dels propietaris originals: Vilar. El dos noms propis que hi consten: “Quirch” (Quirze?) i “Jauma” (sic). I la concreció de la data: “Dia 19 maig del any 1752” (tal qual). Aquestes dues línies de text gravat a la pedra (llinda?, llosa?, làpida?, esgraó?) emmarquen una creu central que, pobreta, s’està esborrant pel pas de la història i els neumàtics.

Feu-li una visita, us ho agrairà. I coneixereu un entorn màgic que ens trasllada a altres temps. Sense necessitat de retardar més els rellotges. Encara és visible on era el pou del c. de Baix, fins i tot. Els veïns, la clau de volta. Va ser Xavier Martínez Soler qui va fer evident aquest patrimoni eugenienc; va ser Núria Nogareda qui va recollir el testimoni i, sense oblidar la recuperació del vell taller de la Marfà a punt de caure, va difondre el valor d’aquesta troballa de 1752; va ser Jaume Prat, l’eugenial historiador d’espardenya fill del veïnat de Salt, qui va començar a fer bullir l’olla; ha estat Pau Mesquita qui remenant, remenant indica: “A Santa Eugènia, hi havia almenys un Raimon Vila (Vilà o Vilar segons documents) que es veu el 1723; un Benet Vilar, masover del mas Font, que es va casar al poble de Santa Eugènia el 1746 amb Margarida Soler de Sarrià, apareix en dues peticions a la parròquia, 1742 i 1774, i una Margarida Vilar i Soler, filla de l’esmentat matrimoni, el 1778. A Jaume Vilar [Armengol], tan sols el trobes en cadastres i padrons de la ciutat de Girona, en un context temporal correcte, això sí, però aquest com a treballador que vivia entre el pla i la ciutat de Girona. Està esmentat en almenys quatre ocasions a partir de 1720, en una dient que vivia al carrer Albereda; fins que, justament el 1752, el padró el troba absent.”

Es busca informació sobre aquesta possible família del pla de Girona, de Santa Eugènia de Ter o més enllà. En Eldimoni.com estan preocupats pels Vilar.