Les arrels prioratines de Centelles

La mare d'Agustí Centelles Ossó era de la Morera de Montsant. Dos dels seus germans, el Francesc i el Ramon –que es van casar amb dues germanes, també de la Morera–, van venir a viure a Reus. La fil·loxera havia fet estralls al tombant de segle, i el Francesc va muntar un viver de ceps americans, mentre que el Ramon es va dedicar a fer pa. La Dolors es va casar a València, on va néixer l'Agustí.

La vinculació familiar del fotògraf a la ciutat, que motiva l'exposició que es pot veure al Centre de la Imatge Mas Iglésias fins al 7 de març, neix d'una de les moltes històries biogràfiques de migracions que relacionen Reus amb el Priorat. Com a fotògraf de guerra, Agustí Centelles ens deixà imatges valuoses de l'efecte dels bombardejos sobre Falset i sobre Reus, l'estiu de 1938. Però, personalment, els seus lligams amb la ciutat vénen d'una estada, en la postguerra, amb el nom d'Agustí Ossó, treballant al forn del seu oncle, al carrer de l'Amargura, i de la continuada relació que va mantenir amb la família. La seva neboda Teresa Franquet Ossó no s'està de recordar-lo com una persona entranyable, amb goig de viure, malgrat les adversitats que li havia tocat patir, disposat a arriscar-se –les seves imatges en són testimoni– però alhora aimant de sortir a caminar, de les passejades amb la família, del paisatge.

Sovint s'ha comparat Agustí Centelles amb Robert Capa, pel paral·lelisme del seu treball. Sens dubte, però, les seves trajectòries humanes són molt diferents. Entre els vençuts, Centelles va maldar per recuperar un fons que avui és un testimoni fonamental de la Guerra Civil i per continuar exercint com a fotògraf, privat de dedicar-se al periodisme gràfic. Cal apropar-se, doncs, a Mas Iglésies per veure, a més de les escenes del front, altres imatges que ens apropen a la persona.