‘Angels in Catalonia’

Aquest estiu, vint-i-cinc anys després de l’estrena mundial, el National Theatre de Londres ha tornat a muntar Angels in America, de Tony Kushner, un clàssic de la modernitat, una peça magistral, enorme, majestuosa, de més de vuit hores, a l’entorn dels primers anys de la sida a Nova York. L’hem pogut veure en l’excel·lent iniciativa – National Theatre Live – que permet “assistir” a la representació a través d’una gravació en directe per a sales de cinema, com el Truffaut de Girona. La peça de Kushner, estrenada a Catalunya per Josep M. Flotats, és encara vigent. De fet, esgarrifa tant com aleshores. Potser més, perquè ara resulta que esdevé un text premonitori. Un dels personatges, Roy Cohn, l’advocat homosexual que té la malaltia, va ser col·laborador de McCarthy i assessor d’un empresari sense escrúpols que es deia Donald Trump. Ell tampoc no en té. En una conversa en un bar amb Joe Pitt, l’home a qui vol fer pujar a les altes esferes del poder, es conjura amb un funcionari de l’administració per aconseguir que el Suprem acabi, tot ell, en mans republicanes. La conxorxa és a llarga distància, premeditada i planificada. I acaba essent certa. En un altra escena, Cohn confessa a Pitt que el 1953 va fer tot el que va poder per fer executar Ethel Rosenberg, la dona que va ser acusada de comunista i espia de la Unió Soviètica, amb el seu marit Julius. Aleshores, en un atac d’ira i de furibunda ràbia feixista, formula una de les seves màximes: “Hi ha un munt de lleis; només n’has de trobar una que puguis malmetre.”

La impietat de Cohn, el desig de poder i la voluntat de controlar-ho tot, d’intervenir en la vida democràtica del país amb tàctiques obscures, de tergiversar la realitat, es presenten en tota la seva nuesa. Angels in America és una tragicomèdia (fa riure molt, això és cert!) sobre la sida, però també sobre el món de la política. D’aleshores i d’ara mateix. Potser no seria una mala idea tornar-la a muntar. N’aprendríem molt. Passa a Amèrica, però podria passar aquí.