Tot s’hi val

L’independentisme s’ha convertit en l’enemic públic número 1 i tot s’hi val si del que es tracta és d’escombrar-lo. Totes les armes de l’Estat s’han conjurat per derrotar-lo: des de la supressió de l’autogovern, via 155, fins a l’empresonament de mig govern i dels líders de les entitats socials passant per la intervenció dels comptes i la repressió policial. Ara que s’acosten les eleccions del 21-D, i en vista de la possibilitat que els partits independentistes i sobiranistes tornin a sumar una majoria al Parlament, l’ofensiva politicomediàtica contra l’independentisme s’ha disparat encara més i de manera descarnada amb l’objectiu de desmobilitzar-lo, d’humiliar-lo. Tergiversar declaracions traient-les de context, magnificant-ne d’altres en benefici propi i, el que és més greu, mentir sistemàticament sobre la realitat social i política del país com estan fent, per exemple, amb les escoles. Tant se val si no fan cas de la llei que tant proclamen defensar, si trenquen deliberadament la convivència i emparen conductes violentes, si malmeten l’economia, si ofeguen les entitats socials... L’objectiu és únic i res sembla que els atura, és l’imperi d’una repressió que ens porta a temps anteriors a la transició. És contra això contra el que cal mobilitzar-se i omplir les urnes de vots. És l’única manera de demostrar que l’independentisme no defalleix, que la realitat que es construeix des de l’Estat no és altra cosa que una gran mentida.