Urnes que fonen barrots

“Hem començat a rebre El Temps i El Punt Avui a la presó. Un alçament en la tenebra...” Si per a qualsevol avui ja resultaria un drama perdre tota comunicació amb el món, per a algú avesat a estar permanentment al dia –com el conseller Josep Rull, que ahir feia aquest tuit, a través d’algú de confiança, és clar, perquè ell no té accés a les xarxes– ha de ser molt difícil de pair. Poques bromes amb el fet d’estar privat de llibertat. Moltes accions fins fa poc rutinàries que trenquin el tedi d’Estremera o Alcalá Meco, com llegir la premsa, veure uns minuts la família o fins i tot anar a missa diumenge deuen ser un immens raig de llum per als Jordis i consellers que hi estan engarjolats. Rull adjuntava al seu tuit la portada amb els quatre consellers exiliats a Brussel·les que El Punt Avui TV va entrevistar dijous. Ells i el president –que Rull no va poder veure encara al diari de la vigília– per ara s’han deslliurat de la presó perquè la justícia belga no té l’afany venjatiu de l’espanyola, ans al contrari. Però també són lluny de casa i, en el millor dels casos, hi seran una bona temporada... Molts acusaran el govern d’enganyar-nos per no haver tingut a punt les estructures d’estat. Potser menys li valoraran el gest d’assumir tota la responsabilitat i no iniciar un torcebraç per implementar-les que llançava els funcionaris, i la gent, a una confrontació de final poc afalagador, vista l’agressivitat espanyola. Algun dia l’executiu haurà d’explicar l’angoixa amb què va viure les hores següents a la declaració del 27-O... Està perseguit pel fet de complir allò pel qual els catalans el van elegir. Ells són les víctimes, i no els botxins. I la millor manera d’ajudar-los, d’ajudar-nos, és tornant a les urnes el 21-D.