Intel·ligència

En aquests moments considero que el moviment sobiranista i independentista ha de saber elaborar una bona autocrítica; és a dir, cal seguir avançant amb fermesa, però alhora amb molta intel·ligència. Ara més que mai caldrà estar amatents a una autèntica campanya d’imposició de la desmoralització en la població catalana. Les televisions –públiques i privades amb seu a Madrid– seran molt actives a l’hora de crear confusió i desànim entre nosaltres. Això, purament i simplement, no ha de passar.

Serà una guerra psicològica oberta, però la podem combatre amb més civisme, convicció i determinació política. De la mateixa manera, s’ha demostrat que l’anomenada “fugida d’empresa” –la qual es va portar a terme, molt maquiavèl·licament, mitjançant amenaces i impostures polítiques brutals– ha estat un pla premeditat per desprestigiar l’economia catalana i posar la por al cos en els ciutadans catalans menys polititzats. No hi ha dubte que el nacionalisme castellà/espanyol ens vol humiliats i enfonsats; pretenen que ens enfrontem entre nosaltres i que –simplement– quedem inhabilitats, desnonats i anihilats; però no ho aconseguiran.

Ara toca més unitat civil, dintre d’una pluralitat ideològica; cal tenir molt present que, a banda de l’eix nacional, segueix existint també l’eix social. En aquests moments els catalans, si volem emancipar-nos de debò de la tutela del 155 del PP i les seves marques blanques hem de ser una mica més cartesians, com els pobles germànics, i un xic més pragmàtics, a l’estil dels pobles anglosaxons. De tota manera hem de saber clarament contra qui cal fer front –sempre d’una manera cívica, pacífica i democràtica–. El poble català ha de saber que s’enfronta a un autèntic “monstre” modernitzat i rearmat, anomenat annexionisme, el qual és una barreja explosiva de supremacisme polític, assimilacionisme lingüístic i cultural i una “alta” justícia que no és gens independent i representa el que exercien els militars colpistes d’extrema dreta fa 40 anys.

D’altra banda, ara que l’Estat se sent fort –la superestructura espanyolista més enllà del Partit Popular i les seves marques blanques– pot tenir la temptació d’entrar en tromba contra l’escola catalana, la immersió lingüística, i també contra el procés de normalització lingüística iniciat als anys vuitanta del segle passat. A més a més, la degradació de la qüestió social continuarà fent camí en el conjunt de l’Estat espanyol; alguns economistes independents i valents ja esmenten que l’Estat espanyol no podrà pagar, regularment, les pensions; ja es comenta també que l’any 2018 no podrà fer front al pagament de la paga doble de Nadal.