Vot ocult

Davant de les enquestes que donen entre 6 i 7 diputats al PP, Xavier García Albiol assegurava que la seva formació “sempre ha tingut vot ocult, i ara més amb el 155”. El vot ocult és aquell vot no detectat a les enquestes ja sigui perquè la persona enquestada diu que no sap què farà el dia de les eleccions o bé perquè no gosa dir-li a l’enquestador quin partit votarà. I en aquesta circumstància, o bé passa a formar part dels no saben/no contesten o directament diu que votarà un altre partit. Històricament, és cert, el PP sempre ha tingut vot ocult, només cal comparar els sondejos previs amb els resultats posteriors. És força probable, per tant, que el 21 de desembre el PP obtingui més de 6 o 7 diputats. Només per una qüestió de tendència estadística això és així. El que sorprèn en aquest cas, però, no és l’existència del vot ocult sinó la naturalitat amb la qual el principal afectat per aquest fenomen l’assumeix, i més, amb el distintiu del 155. És a dir, de manera implícita, Xavier García Albiol admet que votar el seu partit provoca vergonya en una porció del seu electorat (que a més és estructural) i que l’aplicació del 155 encara més. El cap de llista del PP reconeix, amb aquesta frase, que hi ha persones a les quals expressar en veu alta que voten el PP els genera una vergonya que les porta, precisament, a negar aquesta condició de votant popular. “I ara més amb el 155”, és a dir, la usurpació de les institucions catalanes, diu García Albiol, accentua aquesta sensació de vergonya. Arribats a aquest punt, un dubte emocional en forma de pregunta: si sent un ciutadà anònim menteixes a un enquestador –també anònim– sobre la teva intenció de vot perquè fins i tot per telèfon et fa cosa reconèixer que votaràs un partit, què no series capaç de dir davant d’un jutge de l’Audiencia Nacional quan t’estàs jugant tornar a veure els teus fills durant una temporada essencial de la seva infantesa?