Cap dubte sobre el no

Aquesta vegada ens ho posen fàcil. S’han manifestat tan obertament, que les seves posicions són ben clares. Els partits que s’han alegrat que tinguem gent a la presó i que voldrien que encara n’hi hagués més ho han dit i repetit perquè ningú no en tingués cap dubte. García Albiol està cofoi que estiguem sota el paraigua del 155, que els permet fer el que els doni la gana. Quina importància té que el Parlament sigui elegit pels catalans. Tots plegats som uns desgraciats i ells, com a bons pares que miren pel nostre bé, els han enviat cap a casa. I no diguem del govern. Tots dolents, tots fora. Sort que la llumenera de Rajoy ens marca el camí que ens portarà a bon port. Hauríem d’estar orgullosos de tenir un cap d’estat amb una visió tan clara, que coincideix sempre amb la dels jutges espanyols, molts d’ells tan imparcials que es dediquen a matar mosques amb canons. Per cert, un consell, si voleu una sentència suau dediqueu-vos a matar tots els que us fan nosa. Seran només quatre dies de presó i potser amb algun indult i tot. Però no tingueu idees, això us pot portar trenta anys a la presó. A l’Estat espanyol les idees les tenen els que manen. Bé, això de tenir idees és un dir. Més aviat tenen armes, encara que siguin de segona mà i que no funcionin gaire. Per tant, ja ho sabeu, el PP ha ensenyat les orelles i confio que només els votin els que busquen algun càrrec i algun familiar o amic.

L’Arrimadas fa veure que té tots els punts per ser presidenta de la Generalitat. El que sembla clar és que s’emportarà algun vot del PP i prou. Com deia, la sort és que també se li veu la llauna. Segurament per la seva procedència, tant familiar com de pàtria, no s’ha assabentat de com som els catalans. De la manera que parla i s’explica se li veu el llautó. Pobra Catalunya si arriba a caure a les seves mans. A part que parlaríem en castellano, només podria governar, en tot cas, amb el PP i els Socialistes, bons companys de cursa per no arribar enlloc. Només tindríem un article en la nostra llei, un 155 etern, i a la presó tots els que no pensen com ells. Això sí, de presoners polítics, res de res, què s’han cregut aquests catalans, presoners polítics en un estat modèlic i democràtic, encara que a les llistes del món estiguem a la cua, res de res, són delinqüents que no mereixen passejar pel carrer.

I acabem amb els socialistes. No n’haig de parlar gaire perquè em sembla que en el darrer article vaig deixar molt clar el que penso. Em remeto a l’article de dilluns passat a aquest diari, escrit per en Quim Domingo, un exsocialista dels que hi creien de veritat. Si em voleu escoltar, ja sabeu els que no heu de votar. I si, malgrat tot, us decanteu per ells, vosaltres mateixos, ja en patireu les conseqüències.