La vida amb mòbil

Ara hi pensava: abans, per telefonar o que et telefonessin, havies de ser a casa. Hi havia la possibilitat de ser a la feina, però no totes les feines eren o són de taula i despatx. El viatjant, el pagès, l’estudiant o el pintor d’aquarel·les, si volien trucar o que els truquessin, havien d’esperar a fer-ho un cop ingressats a la llar, i a través d’un artefacte de baquelita immobilitzat en un moble. Tot això és una evidència, però és que quan dic “abans” parlo de fa només vint-i-cinc anys, o menys. Tots els joves que tenen aquesta edat i que han nascut amb el mòbil al bressol, que formen una gran majoria demogràfica, potser no se’n fan càrrec i potser la nostra obligació és recordar-los-ho. O recordar-nos-ho a nosaltres mateixos, desficiats adeptes sobrevinguts al mòbil, que truquem des del Pedraforca o ens truquen quan som a plaça comprant un manat d’espàrrecs. Per explicar l’excursió del Pedraforca, prèviament havíem hagut de baixar-ne i arribar a casa. Abans explicàvem uns fets històrics; ara, els fets en viu. Tinc dit i repetit que si les pel·lícules antigues tenen poca divulgació és perquè el telèfon mòbil les ha fet increïbles. Si els protagonistes de les pel·lícules de Hitchcock haguessin disposat d’un mòbil, tots els arguments s’haurien enfonsat. Cary Grant hauria trucat perquè el rescatessin abans que l’avió fumigador el volgués exterminar, i amb un cop de telèfon des del jardí i a recer de la majordoma, Rebeca ho hauria aclarit tot. James Stewart telefonava com un desesperat, però és que s’havia trencat una cama i no podia sortir de casa. Qui diu pel·lícules diu novel·les. Quina altra Emma Bovary no tindríem, equipada amb un mòbil. Amb el mòbil, els nostres arguments personals també han canviat. Des de casa no es podia dir segons què perquè sempre hi havia roba estesa, infantil o adulta. Amb el mòbil es pot dir tot.

Abans del rellotge de polsera, la gent, per saber l’hora, havia de consultar el rellotge de paret de casa. Més abans, havia de tenir a prop un campanar o un rellotge de sol. Tothom feia tard a cal notari o al funeral, o hi arribava abans d’hora. El rellotge transportable també ens va canviar la vida. Sense, no existiria el TAV, les borses no es posarien d’acord i no arribaríem a les cites, legals o d’estranquis. Previsorament, tots els mòbils marquen l’hora. I incorporen una llanterna...

Quan era petit feien un programa a la televisió on uns senyors presentaven invents de la seva creació. Un dia n’hi va arribar un amb un telèfon per a sords: una llumeta s’encenia quan rebia una trucada. El presentador va argüir que obligava l’usuari a mirar tota l’estona el telèfon sense poder fer res més. L’inventor va quedar destrossat. Ara sabem que es tractava d’un precursor: tots estem pendents tot el dia del mòbil lluminós.