Opinió

LA CRÒNICA

Escola Eiximenis

Són tres quarts de nou del matí. De mica en mica van arri­bant els pares i les àvies que por­ten els seus nens a l’escola i van omplint la part de la plaça de la Cons­ti­tució que dona a l’escola. Una porta que s’obre tan bon punt la cam­pana de l’església del Mer­ca­dal toca les nou. Paci­ent­ment entren nens i pares, avis també, alguns endar­re­rits es tro­ben amb la porta tan­cada ja pas­sats uns minuts. Aquests hau­ran d’anar per la porta prin­ci­pal, la que dona al car­rer Fran­cesc Eixi­me­nis. Com veieu, l’escola pren el nom del car­rer on aquesta està ubi­cada. Fran­cesc Eixi­me­nis fou un insigne escrip­tor gironí, nas­cut el 1330, fran­ciscà per a més detalls, molt valo­rat tant per la seva obra literària com per la influència política, aquesta última deguda a les bones rela­ci­ons que tingué amb la Corona d’Aragó. Val la pena donar sen­tit al nom de les esco­les. I aquesta té tot el sen­tit del món. L’escola, que està situ­ada al cor de la ciu­tat, repre­senta el que era l’escola de nenes del muni­cipi en la seva cre­ació el 1908 i que, jun­ta­ment amb l’escola Joan Bru­guera, aco­llia els fills i filles dels comer­ci­ants i gent de classe mit­jana de l’ano­me­nat cen­tre de Girona.

Han pas­sat més de cent anys de la cre­ació d’aquesta escola i es pot con­si­de­rar un refe­rent, no sola­ment per a la història de l’ense­nya­ment a la ciu­tat sinó també pels pro­jec­tes edu­ca­tius que en el decurs de la seva història ha anat des­ple­gant amb un èxit molt remar­ca­ble. Avui, la seva ubi­cació física no està exempta de pro­ble­mes. A la como­di­tat que suposa tenir l’escola a qua­tre pas­ses s’hi afe­geix la manca d’espai. Aquest fet ha pro­vo­cat rei­te­ra­des recla­ma­ci­ons de mes­tres i famílies que, final­ment, veu­ran par­ci­al­ment resol­tes les quei­xes amb la cons­trucció d’una sala poli­va­lent que en la seva superfície ubi­carà un petit pati, i s’ampliarà d’aquesta manera el minso espai per al joc i de pati per als nens i nenes. Per fi podran dis­po­sar d’un petit gimnàs que també ser­virà de sala d’actes, fins ara ine­xis­tent. Però el que defi­neix l’escola, més enllà de la ubi­cació i del nom, és el seu pro­jecte edu­ca­tiu basat en l’apli­cació de tres pro­gra­mes pedagògics cen­trats en l’edu­cació democràtica, en l’arqui­tec­tura i entorn i, final­ment, en les ciències natu­rals. El caràcter com­pe­ten­cial d’aquests tres pro­gra­mes que ama­ren trans­ver­sal­ment totes les àrees cur­ri­cu­lars per­me­ten que es tre­ba­llin uns con­tin­guts impres­cin­di­bles per for­mar per­so­nes com­pro­me­ses amb l’entorn i amb la soci­e­tat. Aquí es nota encara la mà d’Antoni Domènec, per tots cone­gut, un mes­tre que va dei­xar empremta allà on va exer­cir. Després de més d’una dècada aquests pro­jec­tes seguei­xen vius i molt, tre­ba­llats pels nens i nenes, en el marc del que és Girona ciu­tat edu­ca­dora. En con­seqüència, les assem­blees d’aula, d’escola i gene­rals, amb par­ti­ci­pació de les famílies, fan d’aquest model de tre­ball un pro­jecte de futur.

Avui estan d’obres. Enho­ra­bona. Ampliar per millo­rar sem­pre és un motiu de satis­facció. La migrada eco­no­mia de les admi­nis­tra­ci­ons ha fet que aques­tes obres siguin una rea­li­tat gràcies a l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat. La pena és que un edi­fici de tanta història no veurà millo­rada l’acces­si­bi­li­tat després de més de vint anys d’una llei que havia d’eli­mi­nar les bar­re­res arqui­tectòniques dels edi­fi­cis públics. I no serà pas per obli­gació legal però sí moral, per donar les matei­xes opor­tu­ni­tats i les matei­xes con­di­ci­ons d’accés sense dis­cri­mi­na­ci­ons d’edat ni de con­dició física. Una llàstima que no s’apro­fités l’ocasió d’unes obres per dei­xar l’edi­fici en con­di­ci­ons. Però això no treu mèrit al que es fa, sinó tot al con­trari, afe­geix un plus de paciència a la que han tin­gut gene­ra­ci­ons i gene­ra­ci­ons de mes­tres i famílies, alguns dels quals, ara ja jubi­lats, pas­sen per l’escola, la visi­ten i hi par­ti­ci­pen, recor­dant la que va ser i és encara la seva escola. Feli­ci­tats a tots ells i a tota la comu­ni­tat edu­ca­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.