La febre groga

En els darrers dies s’ha desfermat una autèntica febre groga. Però, a diferència de la malaltia, aquesta no prové de l’Àfrica Occidental ni la transmet cap mosquit, sinó que ho fa la junta electoral espanyola per mandat exprés del triumvirat unionista. Les delegacions catalanes del PSOE i el PP i la marca blanca d’aquesta, Ciutadans, viuen obsessionades per prohibir el color groc i, de passada, per restringir la llibertat d’expressió; una mostra més d’una deriva autoritària que no sembla tenir aturador i que, malauradament, Europa contempla com si es tractés d’una innocent trapelleria infantil. Els partits del triumvirat, a més a més, semblen obsedits a competir per la iniciativa més surrealista. Fa dos dies, la marca blanca del PP va instar a prohibir que a TV3 es parlés de “govern a l’exili” o de “consellers empresonats”. La darrera ocurrència ha estat la petició del PP i Ciutadans a la junta electoral espanyola, que aquests últims dies ja ha prohibit, a petició de la delegació del PSOE, que els membres de les meses electorals i els apoderats dels partits portin llaços grocs; i ha obligat l’Ajuntament de Barcelona a retirar una pancarta que reclamava l’alliberament dels presos polítics. Ara, la delegació del PP i la seva marca blanca demanen que es prohibeixi el color groc dels llums de Nadal i les fonts de Barcelona. No es tracta d’un acudit. Una piulada del portaveu municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, considera que el groc “atempta contra la neutralitat política”. Des de les xarxes socials, que acostumen a convertir-se en un camp abonat a la ironia, han començat a circular ocurrències de tota mena, com ara la que proposa la supressió de la línia groga del metro o la que demana que es prohibeixi consumir productes de color groc com ara els plàtans. La gent es pren amb humor els símptomes més esperpèntics de la reacció autoritària que estem vivint; però es tracta d’una autèntica febre groga que, en aquest cas, repercutirà directament en la salut de la democràcia.