Excessos del 155

Van passant els dies i anem veient, un cop destituït il·legítimament el govern, de què va això del 155. Allò que el govern espanyol sosté que s’està aplicant de forma tranquil·la i sense estridències, a la pràctica està suposant que l’activitat de l’administració hagi quedat aturada en assumptes que es consideren cabdals i coses pitjors, com ara que el ministre de torn assumeixi les competències del conseller, tiri pel dret i prengui decisions que són del tot contràries al que ha estat la política del govern. Això és el que va fer ahir el ministre de Cultura, que no ha tingut cap mena de problema per ordenar al Museu de Lleida que retorni a Aragó 44 obres d’art originàries del monestir de Sixena. En lloc d’esperar a les eleccions del 21-D i deixar el tema a mans del futur govern, l’executiu espanyol ha decidit sobre una qüestió que no revesteix la urgència que té, per exemple, una convocatòria d’oposicions per a mestres. I això fa pensar que la voluntat és, més que complir la llei, actuar en contra del que la Generalitat ha defensat als tribunals. Ras i curt, minar l’autoritat del govern. Ens trobem, doncs, davant d’un excés en l’aplicació del 155 ideat pel govern del PP i patrocinat per Cs i el PSOE, on els criteris polítics han passat per davant, i molt, dels criteris purament culturals i patrimonials. Tot, per deixar-nos clar que, per ara, són ells els que manen.