La criminalització del diàleg

El Tribunal Suprem espanyol no aprecia delicte en les reunions que van mantenir el lehendakari López i el seu antecessor, Ibarretxe, amb la cúpula de Batasuna l'any 2006 (dels diaris). Diuen que el pensament és lliure i que qualsevol pensament, per més estrafolari que sigui, s'ha de respectar. Bàsicament hi estic d'acord. Però una prova més que aquest país encara no ha assolit la seva plena normalitat democràtica és que no només encara hi ha qui pensa que parlar és un delicte sinó que ho vagi a denunciar davant la justícia. I quan ja et comença a pujar la mosca al nas és quan veus que aquesta institució pren oficialment en consideració una denúncia per parlar.

Un altre aspecte a tenir en compte és que socialment no passi res quan passen coses tan estranyes com aquesta, és a dir, l'intent seriós i per la via judicial de transformar el diàleg en un delicte. Per desgràcia coses així ja no criden gaire l'atenció d'un sector creixent de la ciutadania, aquell que ja es troba políticament tan anestesiat que ha perdut qualsevol capacitat de crítica. Gent que ni tan sols es planteja aquestes nimietats davant de temes realment importants a escala de país com ara la renovació de Guardiola com a entrenador del Barça o l'última fantasmada del batlle de Barcelona. A mi, en canvi, cada dia em crida més l'atenció que aquests episodis tan estranys siguin considerats normals per un nombre creixent de ciutadans. Suposo que no dec estar prou anestesiat i no he entrat encara en les peculiars regles de una democràcia certament malalta com la nostra.

Aquesta vegada, però, el Tribunal Suprem, en una decisió al meu entendre plena de sentit comú però que no necessàriament ha d'establir cap precedent, ha acordat una obvietat: parlar no és un delicte. Alguns ciutadans això ja ho sabíem, però ara ho ha dit un jutge i l'obvietat s'ha fet oficial, almenys en aquest cas. Així, tant el lehendakari López (que ho és tot i haver perdut les eleccions) com el seu antecessor Ibarretxe (el seu partit, el PNV, és a l'oposició tot i haver-les guanyat) s'estalviaran el judici i potser fins i tot la presó per haver parlat amb la cúpula d'un partit polític. Tothom content? Doncs no, aquells que són contraris que els polítics facin una de les seves feines, és a dir, parlar amb tothom, ja han anunciat que estan estudiant quines mesures prendran d'ara endavant per tal d'impedir-ho. Aquest és el nostre país.