Esmena a Albiol

La nit del 27 de setembre del 2015 va ser dolenta per al PP i, especialment, per a Xavier García Albiol. Els populars van recular fins a convertir-se en el penúltim grup del Parlament, sols davant de la CUP. L’exalcalde de Badalona, el mateix que havia promès netejar el municipi en el pitjor dels sentits, va veure que a qui esbandien en aquells comicis era a ell. García Albiol obtenia fa poc més de dos anys els pitjors resultats de la formació des del 1992. Un malson per al PP, no només per la patacada en vots (del 12,98% al 8,49%) i en escons (de 19 a 11), sinó també per l’ascensió fulgurant del seu rival: Ciutadans. Amb 25 diputats, el partit taronja s’erigia en el principal partit de l’oposició. La plantofada al PP va ser monumental. I convé recordar-la en un moment en què García Albiol està en boca de tots. Pel menyspreu al col·lectiu de docents quan afirma que hi ha escoles en les quals “en comptes d’ensenyar els nens, se’ls educa per odiar Espanya” (14-10-17) o quan insulta els treballadors de la cadena pública catalana amb la promesa de “tancar TV3 i obrir una televisió amb gent normal” (25-11-17). Són només dos exemples del tipus de declaracions i compromisos, molt allunyats de la política, als quals malauradament ens té acostumats. No els vull restar gravetat. Però potser sí que cal posar-los en context. I recordar que la gran esmena a García Albiol li van fer els mateixos votants del PP retirant-li la confiança. I ull al 21-D.