Natura morta envasada

Andy Warhol va agafar les natures mortes i les va envasar. Des del Renaixement, i amb més fruïció al Barroc, els reis i els senyors tenien un pintor de cambra que els pintava els fruits de la terra abans de ser servits a taula i consumits, amb profusió d’animals de ploma o de bous difunts amb un poma a la boca. El Museu del Pardo és ple d’aquestes pintures, i he de confessar que si al principi d’anar-hi em produïen una certa repugnància, després, amb un canvi de sensibilitat atribuïble a l’edat, he passat bones estones contemplant aquells béns de Déu minuciosos. Andy Warhol, fill de l’època de la producció en sèrie i ell mateix productor en sèrie, es va trobar tots aquests ingredients ficats i fets sopes en llaunes de la marca Campbell, i va pintar les llaunes. Una de crema de pèsols, una altra de brou de pollastre, una de mongetes, una altra de minestra amb tots els vegetals barrejats... Els aliments no es veuen. Són dins, prèviament pelats i desplomats. Sabem que hi són perquè l’etiqueta ho indica. El CaixaForum presenta aquests dies una antològica de Warhol. Si no hi és tot, en fa la impressió. L’espectador no en surt decebut: les manipulacions de la Marilyn i la Taylor, concentrat de la bellesa dels anys cinquanta i seixanta; Mao: un Marx sense barba amb cara de poma... Warhol pintava també ampolles de Coca-Cola. Deia que era una beguda universal no només perquè se la pugui trobar en els llocs més recòndits de la Terra sinó perquè una Coca-Cola sempre fa gust de Coca-Cola i, ingerint-la, el món sencer entra en comunió. El president Trump, posem per cas, i vostè, lector, obtenen idèntiques sensacions gustatives davant un glop de Coca-Cola. Si Trump no els agrada com a combregant, hi posin Brad Pitt o Cate Blanchett. Un api, una mongeta o fins i tot un pollastre no mantenen sempre el mateix gust, que depèn de la latitud o de si són mongetes del Maresme o no. Ni l’aigua: hi ha la Vichy i la San Pellegrino, com hi ha la de la font de Viladrau i la de la font de Boí. La de l’aixeta de Barcelona em produeix acidesa. La Coca-Cola és insensible a qualsevol contingència o variació climàtica o a l’aportació de clor i lleixiu.

Llegeixo que en un lloc més inassequible que el CaixaForum es presenta una antològica d’Arcimboldo, el pintor que retratava persones amb una albergínia per nas, una flor per orella i una magrana per boca. Un pintor estrany. A qui se li acut unes fantasies com aquestes? Andy Warhol els hauria pintat dins d’una llauna. Cada un amb etiqueta diferent: en un prevaldria l’albergínia, en l’altre la patata. O els pintaria com la Marilyn i la Taylor, tan apetitoses per als espectadors del moment i a les quals totes les dones es volien assemblar. Hi posin Brad Pitt o Cate Blanchett.