El cel de l’Empordà

Deia la consellera Dolors Bassa, poques hores després de sortir de la presó d’Alcalá-Meco, que el que més li havia agradat havia estat aixecar-se al matí a casa seva, a Torroella de Montgrí, i poder veure el cel i el paisatge de l’Empordà. Estar lluny dels seus familiars i amics i de la seva estimada terra ha estat la llosa més gran del seu empresonament. Però malgrat això, malgrat el patiment personal, el cansament, les emocions i les seqüeles d’haver estat privada de llibertat, la Dolors era allà, en un míting, demanant a la gent fortalesa, fent una crida a recuperar el coratge i la dignitat a través de les urnes.

És clar que la pretensió de l’Estat és humiliar Catalunya com a país i, especialment, els dirigents que han conduït el procés els darrers mesos. Però si algú esperava alguna renúncia per part d’ells, que s’esperi assegut. La seva aposta és clara: derrotar el 155 i recuperar la normalitat al país. Plasmar els resultats del referèndum de l’1 d’octubre no serà fàcil, a hores d’ara tothom ho té clar. Caldrà temps, paciència i una bona estratègia. Però l’essència d’aquest moviment es manté intacta. Ho ha demostrat la ciutadania, amb una altra mostra de força i mobilització, aquest cop a Brussel·les. I ho fan els consellers que han estat empresonats, participant des del primer dia en la campanya electoral. Sinergies difícils de doblegar, que són la base i la gran fortalesa d’aquest moviment.