155 fins a l’infinit

El govern de Mariano Rajoy repeteix aquests dies que, el dia que Catalunya estreni nou executiu, el 155 “decaurà automàticament”. El missatge continua sent que la invasió monclovita, l’aplicació extraordinària de l’article constitucional, no ha vingut per quedar-se, sinó per restablir la “normalitat”. Però a mesura que avança la campanya, destacats dirigents populars van alertant què significa per a ells aquest concepte. Normalitat és que les forces independentistes no arribin als 68 escons, i normalitat és que el bloc Cs-PSC-PP sumi perquè Domènech els haurà fet quadrar els números. Només cal veure el setge al qual sotmeten el comú –i de retruc Iglesias– perquè ni se li ocorri apropar-se a ERC. Tot el que surti d’aquests paràmetres serà un nou pretext per enfilar la segona part del 155. Deixar governar els que ho havien fet els darrers dos anys no entra en els seus plans. Si no hi ha acord d’investidura possible, oli en un llum. L’excusa perfecta. I si els independentistes aconsegueixen tancar un pacte, doncs cap problema! Cessar un govern ja està assajat. La Moncloa revalida l’article, i en un tres i no res l’aprova el Senat. I Rajoy torna a erigir-se en responsable de convocar una nova cita a les urnes. I així fins a l’infinit. De moment, alguns analistes econòmics i polítics madrilenys, en les seves previsions de futur per a entitats internacionals, ja alerten que el 21-D no haurà servit per a res; que les eleccions es repetiran.