Torna la Mondragón

L’Orquesta Mondragón actuarà el divendres 4 de maig del 2018 a La Mirona, dins d’un cicle de concerts titulat Aquells meravellosos..., que segons la nit mira a una dècada en concret, els anys vuitanta en el cas de l’orquestra basca liderada pel gran supervivent Javier Gurruchaga. En realitat, la Mondragón ja és gairebé eterna, amb els seus quaranta anys d’existència celebrats l’any passat mitjançant un disc de duets titulat Anda suelto Satanás, però és cert que va ser en els anys vuitanta quan la formació va assolir el seu màxim nivell de popularitat, amb discos com ara Bon voyage (1980), que el 8 d’abril del 1981 va presentar en un concert a l’antic pavelló de la Devesa de Girona, davant de més de 4.000 persones, i l’endemà al pavelló municipal de Lloret de Mar. “Estem en un país ancorat al segle XI, amb les seves novel·les de cavalleria”, declaraven Gurruchaga i el seu fidel company d’escenari durant molt anys, el petit gran còmic Popotxo Ayestarán, en una entrevista que els va fer Àngel Quintana per a Punt Diari, amb motiu d’aquells concerts. En aquella època, les intenses gires de la Mondragón passaven sovint per les comarques gironines, on van actuar en localitats com ara Llançà, el 1983; Platja d’Aro, el 1984; Figueres, el 1985; Olot, el 1986; la Nova Pèrgola de Sils, el 1987, o la revetlla de Sant Joan del 1989 a les antigues casernes de Girona, on ja no van omplir.

A partir de Bon voyage i, sobretot, de la frustrant pel·lícula Bésame, tonta (1982) i la corresponent banda sonora, la Mondragón va guanyar en popularitat, però progressivament va perdre també bona part de la brillant acidesa i la mala llet del seu brillant debut, Muñeca hinchable (1979), amb les lletres memorables d’Eduardo Haro Ibars (1948-1988) i la guitarra del mestre Jaime Stinus. En aquella Espanya anterior a la movida semblava gairebé un somni impossible que existís un grup tan imaginatiu, sarcàstic i parateatral com la Mondragón, amb una presència escènica que no tenia res a envejar a la de bandes nord-americanes com ara Kiss i The Tubes, a pesar de les evidents diferències pressupostàries. Han passat quatre dècades, Gurruchaga ha fet carrera en la televisió, el teatre i el cinema –entre moltes altres coses, el 2001 va dirigir a TVE un programa dedicat a Xavier Cugat– però ell encara és i serà sempre l’Orquesta Mondragón. Tenim una cita amb ell i Popotxo al maig.