130.000 postals

Cent trenta mil postals. Cent trenta mil postals són les que, entre les que es distribueixen avui amb El Punt Avui i les que s’han repartit per altres vies (com ara l’acte d’ahir a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona), s’han posat en circulació aquest cap de setmana per fer-les arribar als Jordis i a la part del govern català que continua a la presó. Si vostè llegeix aquest article al diari en paper, probablement ho està fent a primera hora del matí, còmodament assegut a casa, o potser esmorzant en algun establiment, tot pensant què farà al llarg d’avui, diumenge. Doncs pensi que mentre vostè i jo estem fent això, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn ni s’ho plantegen. Per ells, pels Jordis i per la part de govern que encara és a presó, el que podran fer avui, diumenge, s’assembla molt al que podran fer demà, dilluns; al que podran fer demà passat, dimarts, i al que podran fer durant tota la setmana. I qui diu tota la setmana diu totes les festes de Nadal i tota l’entrada d’any. Són a presó i el jutge ja ha deixat molt clar que hi seran uns quants dies més. I és per això, si vostè hi pensa una mica, que avui, que és diumenge i té temps, no li queda cap més remei que invertir una estona en allò que s’hauria de convertir en una obligació: retallar l’encartament que els hem donat amb el diari, separar les quatre postals, posar-hi un segell (0,50 cèntims x 4) i enviar-les amb un missatge d’ànim, de suport, de coratge, de solidaritat i del que vostè vulgui als quatre empresonats. Per a vostè és un esforç mínim, però li puc ben assegurar –perquè així ens ho han fet arribar– que per als qui estan a presó les postals que els arribin seran cadascuna d’aquestes un glop d’aire, d’oxigen. “Mai cap pres havia rebut tantes cartes”, explicava dilluns en aquest diari Jordi Sànchez referint-se al que li havien dit els mateixos funcionaris de la presó. I els passa el mateix a tots quatre. Si es tracta de batre el rècord Guinness de solidaritat, doncs som-hi. Davant el rècord Guinness de l’absurditat que suposa tenir-los a presó, fem el Guinness de solidaritat, que avui no ens vindrà d’una Marató. Retallin, doncs, escriguin i enviïn les postals que trobaran unes planes més endavant. I si no les tenen perquè aquest article el llegeixen a www.elpuntavui.cat o a les xarxes socials, doncs ja ho saben: al quiosc, hi falta gent.