Dilluns, al cine

Una part important dels exhibidors cinematogràfics d'aquest país, més del 80% de la quota de mercat, faran vaga dilluns. No pas tots, que consti. Els cinemes Lauren, tot i que el president del grup, Antoni Llorens, no està d'acord amb la llei catalana del cinema, no donen suport a la protesta. A Girona, els cinemes Truffaut projectaran aquest dilluns Intimacy, de Patrice Chéreau, en versió original, un film eròtic d'alt voltatge i profunda reflexió. Tornem a la vaga, però: és una mesura atrevida i molt revolucionària, la d'aquesta vaga. És tan atrevida i revolucionària com si algú decidís anul·lar les misses de les vuit del matí. O com si el sector del porc decidís que se suspenen les exportacions de pernils a l'Aràbia Saudita. A veure: ¿quanta gent va al cinema un dilluns? Pocs, molt pocs. Jo, moltes vegades, he vist la pel·lícula tot sol. Les vegades que he coincidit amb algú hem acabat fent una cervesa al bar, ell i jo, i hem iniciat una sòlida amistat, de tan íntimes com eren les condicions de la sala. És a dir, fer una vaga un dilluns és un acte francament gratuït, un brindis al sol. ¿Per què no la fan un dissabte a la nit o un diumenge a la tarda? ¿Per què no aposten, els del gremi d'exhibidors, per una mesura que impliqui un cert grau de risc? No ho fan perquè hi perdrien massa diners i perquè saben que els diners que diuen que perdran amb la nova llei no són culpa de la llei sinó d'un daltabaix del sector que és molt anterior a una legislació que encara no està aprovada. El problema de fons del cinema és que la gent no hi va, si no és a veure invents tridimensionals. No pas del català. I el problema d'aquest país és que no hi ha prou contundència (o no n'hi ha hagut fins ara) per exigir que la llengua pròpia sigui inqüestionable. Si resulta que una pel·lícula d'alt rendiment com ara Avatar no es pot veure a Catalunya perquè els americans no volen fer-ne una versió catalana, doncs, què volen que els digui. No la veurem. I punt. Ja està bé, de debò que ja està bé d'abaixar-se tantes vegades els pantalons. Dilluns que ve, doncs, anem als cinemes. Els que estiguin oberts, és clar.