Manifestació històrica

El 6 de desembre a les 5.36 h de la matinada un servidor sortia de l’estació de Figueres, amb un bus, que venia de Girona, de la companyia Autocars Roca, i iniciava el camí cap al Nord, per tal d’afegir-me a la gernació de catalans el 7 de desembre a les 11.30 h a la capital històrica de Flandes i, alhora, la capital d’Europa. Era un autocar amb capacitat per a 68 persones i amb un molt bon ambient, podríem dir de germanor i solidaritat per una causa comuna: la llibertat i la justícia social per a Catalunya i, sobretot, l’alliberament immediat dels presos polítics molt lluny de tots nosaltres, però molt presents en els nostres cors i esperits. El viatge d’anada fins a l’hotel de Namur, a uns 80 quilòmetres de Brussel·les (una altra esplèndida i històrica ciutat, capital de Valònia), va ser llarg i dur, però gràcies a un guia i dos conductors molt professionals vàrem poder superar uns 1.300 quilòmetres de monòtona i, a voltes, col·lapsada autopista. El viatge de tornada, el dia 8 al matí, també va ser dur, però molt satisfactori, en què es respirava constantment una gran qualitat humana, ja que el dia abans havíem fet el cim; és a dir, havíem estat a la manifestació històrica més multitudinària a la capital europea. Efectivament, el passat 7 de desembre a Brussel·les els catalans vàrem aconseguir el cum laude. Va ser una mobilització cívica i pacífica impecable, fins i tot els escombriaires varen tenir poca feina. També cal assenyalar el dogmatisme i el menyspreu envers la comunitat catalana d’alguns eurodiputats del PP i Ciutadans que el mateix dia 7 al matí manifestaven, en unes declaracions completament kafkianes, que érem quatre gats, que no arribàvem ni a ser 10.000 persones, quan el diari belga francòfon La Libre Belgique (que no és precisament independentista, però sí que creu en la democràcia i la llibertat d’expressió) assenyalava que érem 45.000 manifestants, al final van ser més de 100.000 persones. Va ser impressionant –tot i que ja havia estat a Brussel·les l’any 2009– veure, copsar els rius de gent amb estelades, bufandes grogues, algunes banderes de Flandes (l’espectacular lleó sobre fons groc) en aquesta esplendorosa ciutat, síntesi de la cultura llatina i la cultura germànica; amb una policia federal belga molt correcta i educada, que va fer molt bé la seva feina. El 7-D a Brussel·les ens ha donat molta empenta per seguir endavant, per votar massivament el proper 21- D i per demostrar a tot el món la força de la nostra lluita democràtica. Per esdevenir definitivament un poble lliure i sobirà.