Ous i raves

Regant l’hort, doncs, a l’espera de les eleccions de demà passat. Quin patir. Regant l’hort, o beneficiant-me del reg dels altres. Divendres, a plaça, vaig trobar raves llargs. Últimament són rodons i no piquen. Em pensava que aquests que recuperaven la forma ancestral picarien, i va ser com si fossin esfèrics: cap aresta gustativa. El venedor em diu: “La gent no vol que piquin.” “La gent.” Content de situar-me en una elit al marge de “la gent”, però de què serveix pertànyer a l’aristocràcia si no pots satisfer els gustos? Els senyors amb tirabuixons de l’època de Voltaire consumien raves que picaven, i “la gent”, també. Hem democratitzat els gustos per la part insípida. De què serveixen les revolucions, també les alimentàries, si hi perdem els raves? Dispensin: no sé on tinc el cap. Mentre rego o em reguen l’hort faig números: si en el referèndum de l’1 d’octubre van anar a votar més de dos milions de persones, molt majoritàriament pel sí, i prop de set-centes mil se’n van veure privades per les dificultats policials, com és que els resultats previstos per demà passat suggereixen un empat entre els independentistes i els unionistes o una superació d’aquests? Prop de tres milions d’independentistes actius són un contingent molt majoritari del cens. Com s’explica l’empat o l’avantatge unionista? Ho explica la llei d’Hondt? La participació massiva? Hi ha independentistes que s’hi han repensat o han perdut picant? Avui dino amb un cap matemàtic. Li ho preguntaré.

La parada dels ous. Els ous, més que producte de les gallines, són el resultat de voler evitar cues a urgències. El dia de Sant Joan que es van intoxicar centenars de clients d’una pastisseria per una coca de crema vaig veure els ous perduts. Les autoritats que ens indiquen que hem d’apagar els llums de casa quan ens n’absentem o que a la piscina hem de mantenir el cap fora de l’aigua si volem respirar, haurien pogut dictar que la crema és privativa de Sant Josep, quan no fa tanta calor, però van resoldre operar sobre els ous, en origen i per a tothom. Fets en truita o ferrats poden passar. Durs, posen en evidència la manipulació: el rovell és petit i descentrat, la closca i la clara s’enganxen... Convertits en crema fan com els raves: no tenen l’alegria d’abans. M’aconsellen d’anar a una pagesa al marge del circuit comercial. Si no trobo rovellons, on trobaré una pagesa amb rovells vermells?

Eleccions en dia feiner, com al principi de la democràcia. Llavors ho feien per animar la gent a anar a votar amb l’incentiu d’unes hores pagades. Ara hi ha la por que la gent, acostumada als diumenges, es retregui. Vols dir que es retrauran i enfonsaran el cap a la piscina, els votants del referèndum? Quin patir, i que complicat regar l’hort per evadir-se.