L’ou o la gallina

Això del PP a Catalunya és allò de l’ou i la gallina. Jo no sé què és primer: si les ximpleries que arriben a dir el líders del PP els porten a fer els resultats que fan; o si, al contrari, els resultats que obté el PP a Catalunya és el que fa que els líders d’aquesta formació diguin les ximpleries que diuen. No ho sé. I tant me fa. Perquè el premi que ja s’entreveu que el PP recollirà aquest 21-D promet ser espectacular. El partit que es vanta d’haver aplicat el 155, d’haver “decapitat” l’independentisme (Soraya dixit), de ser més durs que tothom, serà –i així ho diuen totes les enquestes i el sentit comú– el partit que aconseguirà quedar en darrer lloc en aquestes eleccions i fer els pitjors resultats de la seva història. Francament espectacular. I com que ara estan nerviosos –i ho estan molt– no se’ls acut res més que prémer l’accelerador. I si ja habitualment deien bestieses, ara les diuen multiplicades per dos. O per tres. De l’alçada d’un campanar. I ara ja no és només Xavier García, sinó que les venen a dir directament els seus líders. De fet, si s’hi han fixat, el PP ha optat aquests darrers dies per amagar García i deixar-lo en un segon terme (ja no deuen confiar en ell per remuntar les enquestes); de manera que ara tenim cada dia ministres passejant per Catalunya, i la vicepresidenta Soraya i el president Rajoy instal·lats a la capital catalana. Res. No els servirà de res. Serà el pitjor resultat de la seva història i, probablement, acabaran rere la CUP a les eleccions de dijous vinent. S’imaginen, quina vergonya? Quin ridícul, haver convocat unes eleccions per la via del 155 tot plegat per acabar desapareixent del mapa polític català i, a més, haver fet gran Arrimadas? El PP té un problema a Catalunya. I greu. I alguna reflexió haurien de fer el 22-D, ni que finalment aconseguissin el doble de diputats del que els vaticinen tots els sondejos. Hauran fet el ridícul disparant-se un tret al peu. No hauran liquidat l’independentisme (és evident que el fenomen ha vingut per quedar-se) i, en canvi, gairebé s’hauran liquidat a ells mateixos. Brillant estratègia, Mariano.