La vida màgica de Xevi

En Xevi, el mag de Santa Cristina d’Aro, ha espantat més d’un assistent a les seves gales amb els trucs de màgia en què, almenys aparentment, posa en perill la integritat física de la gent. Qui no ha sentit un mínim calfred en veure caure, sense pietat, la fulla de la guillotina sobre el cap de l’espectador escollit? Mai no heu sentit explicar, de totes maneres, cap resultat funest. Tothom en surt indemne. No sé, però, si d’ara endavant es podrà dir el mateix. Xavier Sala acaba de publicar un llibre de gran format, de 27,5 cm d’alçada, 21,5 d’amplada i 4 de gruix, titulat Una vida màgica, amb 688 pàgines, que pesa dos quilos set-cents grams. Si el llibre us cau de ple sobre el dit gros del peu o us arreplega, ni que sigui d’esquitllentes, el galindó, necessitareu assistència sanitària i, aquesta vegada, no serà cap efecte màgic. En Xevi no s’hi ha posat per poc. Deu haver-hi cap a dues mil fotografies. Un llibre imponent, que s’ha d’anar mirant amb calma, damunt la taula o amb un suport adient. I llavors comença el plaer de fruir-lo. Un goig que no consisteix solament a conèixer més a fons l’apassionant vida d’en Xevi a través de les imatges i dels comentaris, sinó que, de retruc, passen per davant dels nostres ulls retalls de la pròpia vida, d’aquells ambients, èpoques i moments irrepetibles que hem viscut. I això, en el fons, també és efecte de la màgia. Només de contemplar amb nostàlgia aquells vells programes esgrogueïts que anunciaven vetllades culturals al centre, casal o ateneu de torn –cada poble tenia el seu– on, entre actuacions teatrals, quadres plàstics o castes variétés, s’anunciava el “joven rapsoda y prestidigitador Javier Sala”, hom ja se sent transportat a temps passats. I més encara quan l’artista apareix a les fotografies amb personatges que ja no hi són i que han representat per a nosaltres símbols i herois pretèrits: Mary Santpere, Laszy Kubala, el pintor Josep Amat, el metge Peio Pascual, La Chunga, Franz Johan, Ricardo Ardévol, Joaquín Prat, el dibuixant Cesc... O quan s’esmenten sales de festes que han estat carismàtiques de la Costa Brava. La il·lusió de Xevi és que les institucions comprin el llibre per a totes les biblioteques. Això haurien de ser faves comptades, no debades en Xevi no ha tingut mai un no per a ningú quan li han demanat actuacions benèfiques. Però, a tenor d’algun exemple que ja ha viscut, endevino en el mag alguna preocupació per si la tirada tindrà bona acollida. Jo faig vots perquè sigui així i es converteixi, fins i tot, en delicat regal de Nadal i Reis. S’ho mereix.