L’espera

Escric això en plena jornada electoral, molt abans que se’n sàpiguen els resultats, i, en conseqüència, no els en puc oferir cap comentari. Demà, si de cas. Podia haver esperat a saber-los, però he optat per alleugerir la feina dels correctors i productors del diari, que en tindran molta d’acumulada al vespre i a la nit. Que corregeixin i “produeixin” el meu article abans i treballin tranquils a l’hora de l’agitació. Què titularà el diari a portada, demà? Una incògnita.

Vinc de votar. Em pensava que hi trobaria més cua. És un col·legi electoral, si se’m permet, entre “convergent” i “republicà”, amb ramificacions cupaires. Els apoderats d’aquestes sensibilitats estan una mica inquiets. Què deu passar en les meses on voten els que no són “dels nostres”?, es pregunten, em pregunten. És el problema d’haver-los negligit en l’exposició dels avantatges generals d’una Catalunya sobirana. Oriol, Marc, Meritxell, Pol... I la Juani? I la Manoli? I la Vanesa? I en Francisco? No són “els nostres”? “Catalunya, un sol poble”, havíem dit, expressant una realitat, un desig o un objectiu. Què titularà el diari, demà?

Ara, prop del migdia, toca esperar. El dia més curt de l’any se’m farà el més llarg. Quan era petit, i després de més gran, aquest dia ho prometia tot: començaven les vacances escolars i venia Nadal. El pare feia el pessebre i jo m’ho mirava. Després seguia el dia de Cap d’Any, que era festa molt grossa perquè era el sant dels Manuels de la casa, i, més tard, els Reis. Els meus consogres argentins arriben avui per celebrar les festes amb la seva filla i nosaltres. Des de l’Argentina han passat moments de molta inquietud, primer pels atemptats de la Rambla de Barcelona, més tard per l’actuació policial del dia del referèndum... El correu electrònic ha bullit a molta temperatura per tranquil·litzar-los. Anys enrere, era l’Argentina, que feia ànsia. L’any passat per Nadal vam enviar als consogres una capsa amb torrons per correu ordinari. La van rebre al juny. Amb l’electrònica poden saber el mateix dia que no cal que pateixin per la filla i per les nostres persones, que ja ho fem nosaltres. Més difícil ha estat explicar-los la implantació de l’article 155, l’empresonament dels uns, l’exili dels altres o que manifestacions que de lluny havien admirat fossin “sedicioses”... Havien comprat els bitllets amb molta antelació, quan no podíem saber que el dia d’arribada coincidiria amb el de les eleccions. Veuran en viu l’escrutini que, per a alguns, significa la conclusió del “problema català”. Conclusió? Ja en parlarem demà. Ja en parlarem el dia de Nadal posats a taula, recordant els líders i candidats electes tancats a la presó o a l’exili. “I tan pobres com som.”

Què dirà el diari, demà? Què promet l’any que comença a créixer?