El retorn de Puigdemont

Els partits independentistes ja han guanyat les eleccions il·legítimes del 21-D amb majoria absoluta. Ara comença el camí cap a la restitució de les institucions legítimes del país, l’eliminació del 155 i, sobretot, de les seves conseqüències –feina que, segons asseguren alts càrrecs de diferents departaments, pot suposar mesos de treballs– i avançar, amb el ritme que calgui, cap a la República. Els partits republicans hauran de fer valer els seus 70 escons per aconseguir tots aquests objectius. Primer, però, s’hauran de posar d’acord en com fer-ho.

Una de les restitucions té una complicació especial, la de la presidència de la Generalitat. El president legítim, Carles Puigdemont, és exiliat a Bèlgica i sap que si torna per prendre possessió, l’espera la presó, on, per cert, han passat aquest Nadal Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn per les seves idees polítiques. En tot cas, d’entrada, seria d’esperar que els tres partits republicans treballessin també, fins a on sigui possible, per restituir el president legítim. I quan dic fins a on sigui possible ho dic perquè, més enllà de lluites partidistes i ideologies, hi ha totes les dificultats que hi posa, i hi posarà, l’Estat espanyol. A hores d’ara, cal tenir en compte que fins a vuit diputats electes poden agafar l’acta, per poders, però no poden votar. Vaja, que per art de la màgia del tripartit nacionalista espanyol, PP, Ciutadans i PSC, els republicans passen de 70 a 62 diputats...

Vist això, ara faré una proposta segurament políticament irreal... per restituir Puigdemont, però no me’n puc estar. Per ser escollit president només cal que Junts per Catalunya faci plegar, de diputats, Sànchez, Forn i els dos consellers que són a Brussel·les, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Dur, ho sé, però hi ha altres feines a fer al nou govern. ERC ha de fer el mateix amb els dos consellers exiliats, Toni Comín i Meritxell Serret. No cal pas que ho faci Junqueras –mai se sap què ens portarà el futur, vist el vist fins ara–, perquè amb aquests dimitits, els tres partits republicans encara sumen 68 vots –Puigdemont i el líder d’ERC no podrien votar en la sessió d’investidura–, la majoria absoluta.