Els discursos del rei

Més de dos mesos i mig entre discursos. I alguns canvis. Per començar l’escenografia. En la intervenció del rei de Nadal no s’apreciava cap quadre darrere i sí una fotografia familiar. L’enquadrament era diferent del que vam poder veure la nit del 3 d’octubre del 2017, quan, darrere, lluïa un retrat de Carles III, l’abanderat de la prohibició de l’educació en català al segle XVIII, amb la vara de comandament a la mà. Les pintures, diumenge, havien desaparegut. Com també el llenguatge de la nit de l’aturada de país. En una al·locució de sis minuts, el monarca va parlar aleshores de “situació d’extrema gravetat“ i de “fractura”, va acusar el govern de Carles Puigdemont “d’intent d’apropiació” de les institucions catalanes i, en definitiva, va donar via lliure al 155, que, poc després, activarien el PP, el PSOE i Ciutadans. En els onze de diumenge, se’l va veure i sentir referir-se a una Espanya “oberta i solidària”, de “pluralitat”, “integració o concòrdia”. Paraules més amables tot i demanar, això sí, als nous electes catalans que respectin la Constitució i prioritzin la convivència.

Entre les dues reials intervencions, les eleccions. I el rotund fracàs del 155, amb què es va voler fulminar una majoria que ara s’ha vist revalidada a les urnes. Felip VI no ha moderat el to, l’hi han moderat. Els més de dos milions de votants independentistes als quals a l’octubre va decidir deixar de representar.