Edicions

Sant Esteve, dia tranquil, adequat per mirar llibres que tinc per casa. M’aturo en l’edició d’El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, “por Miguel de Cervantes Saavedra”, que havia passat el meu pare quan anava a escola. A la primera pàgina hi va anotar el seu nom i l’any d’adquisició: “1939”, just acabada la guerra. El llibre, però, és de deu anys abans, el 1929, editat per la “Librería Salesiana, Barcelona (Sarriá)” Hi vull trobar, a l’inici, aquella conversa entre Babieca i Rocinante en què el primer cavall diu al segon “metafísco estáis” i aquest li contesta “es que no como”, però no hi és. Camilo Ortúzar, “el padre salesiano que ha arreglado la edición”, va prescindir de totes les disquisicions i comentaris amb què Cervantes va enriquir la primera part de la novel·la abans de conduir l’heroi a desfacer tuertos per la Manxa. La pel·lícula El tormento y el extásis, que explica les relacions realment turmentoses entre el papa Juli II i Miquel Àngel quan aquest pintava els frescos de la Capella Sixtina, inclou uns vint minuts inicials que són un documental sobre l’obra pictòrica i escultòrica de l’artista. Quan la pel·lícula va arribar al cine del col·legi hi vaig trobar a faltar els vint minuts que dos o tres anys abans havia vist en un cine d’estrena. Un capellà, en aquest cas escolapi, em va confiar: “El rector no ha volgut que veiéssiu tanta gent despullada.” Al tram inicial del Quixot no hi ha res d’“indecorós”, que jo recordi, però el padre Ortúzar també va esmenar Cervantes, autor que situa en la més alta cima de la literatura mundial, i li va fer començar el llibre per on diu “En un lugar de la Mancha...” Sigui el 1929, el 1939 o el 1969 i per una o altra raó, alguns inicis ens van ser escamotejats amb llicència eclesiàstica.

A l’edició del padre Ortúzar abunden les notes. Algunes són per aclarir el significat de les paraules arcaiques. Unes altres van més enllà. Quan el Cura advoca per prohibir o cremar els llibres que no hagin passat per la supervisió del rei o de personatges egregis, Ortúzar entona un elogi de la censura, fent-la extensiva fins a la de Primo de Rivera. Quan, més endavant, el Quixot replica defensant qualsevol llibre, el padre Ortúzar calla com un mort. “No hay libro malo que no contenga algo bueno”, dirà també el bachiller Carrasco. Si hagués intuït tantes novel·les actuals el bachiller potser hauria matisat l’afirmació, però ara no em facin dir que abono la censura. Que qualsevol escrigui o llegeixi el que vulgui i que Sant Jordi sigui un èxit de vendes.

A la tarda, també propi de Sant Esteva, al cine. L’última de Woody Allen, Wonder Wheel. Ha volgut fer un Tennessee Williams, amb magnífic color i també amb un carrusel de fira, però sense Marlon Brando ni Vivien Leigh. També sense Elia Kazan.