L’estirabot de Tabàrnia

Aquest estiu, en plena sequera informativa, els periodistes vam fer de l’anècdota notícia i vam donar el seu minut de glòria a l’alcalde de Batea, aquell senyor de la Terra Alta emprenyat perquè no li donaven calés per obrir unes places de residència i que va llançar l’amenaça d’independitzar-se de Catalunya per annexionar-se a Aragó. La notícia va tenir el recorregut que tenen les notícies que en lloc de ser notícies són estirabots i, de fet, si mirem els resultats del passat 21-D, els del poble de Batea si alguna independència volen és la de Catalunya. El mal perdre que en aquell moment va tenir el batlle d’aquest poble és similar al que han tingut ara els ideòlegs d’això que n’han anomenat Tabàrnia, un altre estirabot surrealista fruit de la frustració electoral d’un sector i sobrealimentat pel tedi i la baixa activitat política d’aquests dos dies de festa. Tabàrnia seria una nova comunitat autònoma integrada per les comarques litorals de Barcelona i Tarragona on les forces no sobiranistes van guanyar majoritàriament avui fa una setmana i que reclamaria continuar sent espanyola si Catalunya fos independent. La proposta, que s’hauria d’haver fet pública avui, dia dels Sant Innocents, en condicions normals no hauria ni superat el nivell d’anècdota, però en canvi s’ha fet viral, no pels arguments que defensa, sinó per l’odi que traspua cada piulada que la defensa, i això és el que realment ens hauria de preocupar a tots.

Sense ganes d’entrar en el seu joc, i no pas per por, com es pensen ells, agrair a aquesta majoria silenciosa (que ni és majoria ni és silenciosa) que ens reconegui implícitament el dret d’independència i animar-los a repassar els resultats poble a poble perquè entenguin que el disbarat que proposen també donaria dret a la gent de Molins de Rei, el Papiol, Llorenç del Penedès o la Secuita de proclamar-se independents dins la seva esbojarrada Tabàrnia. A la resta, defugim converses cuites amb odi i prenguem-nos-ho amb humor, que és el dia dels Innocents.