El dia dels Innocents

Enviar a la presó sense judici els dirigents polítics i els activistes que hi són ficats és una injustícia, impròpia dels que han d’administrar el seu contrari: la justícia. Mantenir-los-hi per Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any és un refinament punitiu contrari a la figura humana, humanística, judicial i política de la magnanimitat. Allargar-los l’estada carcerària per dificultar-los la formació de govern, com els pertoca com a guanyadors de les passades eleccions, és un escàndol polític. I dic escàndol, com dic refinament o dic injustícia, perquè ara mateix no em ve cap altra paraula a la boca o me’n venen tantes que no sé per quina decidir-me que sigui publicable. Encara m’aplicarien l’article 155 o qualsevol altre del Codi Penal. Uns a la presó, i uns altres a l’exili, entre ells el president Puigdemont. Si torna per recuperar el càrrec que Rajoy li va usurpar amb la complicitat dels “constitucionalistes”, serà immediatament detingut i conduït a la presó, a acompanyar els altres. Què ha de fer, Puigdemont? Tornar? Quedar-se a Brussel·les? És la gran pregunta d’aquests dies. Alguns li recorden que va basar la campanya en la promesa de tornar com a president, si guanyava les eleccions. Les ha guanyades a condició de sumar amb ERC i la CUP. Entre els que li recomanen tornar hi ha de tot, i sobretot hi ha els que el voldrien veure emmanillat. Aquests no han exigit mai amb tanta força a altres partits el compliment del programa. També ERC li reclama el retorn. Això ja obeeix a un càlcul polític. Que calculin, però que, els uns i els altres, puguin formar el govern que la majoria dels electors els reclama. I, com en Francesc-Marc Álvaro i jo no ens cansem, o sí que ens cansem, de repetir, que governin bé i per a tothom, també per eixamplar amb l’exemple la famosa “base social”, indispensable per complir el programa de la independència.

Uns amics em recomanen que passi per alt i ni comenti la poca-soltada fungible del dia: aquella intenció de dividir políticament i fins i tot geogràficament Catalunya en dues: la que vota “unionista”, que correspon a les comarques de Barcelona i Tarragona, i la que vota “carlí”, que són totes les altres. De la Catalunya “unionista” en diuen Tabàrnia, resultat d’unir les paraules Tarragona i Barcelona en una de sola. La idea es va propagar ahir, però val per a avui, dia dels Innocents. Bàrnia és Barcelona? Més aviat deriva de Barna, contracció inventada pels funcionaris de correus per no haver d’escriure massa. Tabàrnia: una creació de funcionaris que, com a tals, voldrien dirigir la Generalitat. Ho diuen en broma, sí. Una cançó de taverna. Però les bromes amaguen intencions verdaderes, i aquí el que no és cap broma és que hi ha gent electa innocent a la presó i a l’exili.