Àpats de Nadal

Una família que celebrava la nit de Nadal, a mitjan dels vuitanta, va decidir posar uns cartells al menjador del pis on es reunien per compartir l’àpat. Allà, segons m’han explicat, s’hi podia llegir: “Prohibit parlar de futbol, de política i de la fàbrica.” En trobades anteriors es veu que havien saltat espurnes entre els familiars. Uns eren del Barça; d’altres, del Madrid o de l’Espanyol; uns eren més de dretes; d’altres, més d’esquerres. Uns, més catalanistes; d’altres, més espanyolistes. A la família alguns també compartien hores de feina. L’àvia, i la majoria de dones de la família, va optar durant uns anys per prohibir parlar d’aquests temes per evitar picabaralles i disgustos en dates assenyalades. Llavors no hi havia ni procés ni, encara menys, s’albirava un horitzó d’independència. Ja fa anys que aquests cartells no es pengen. I enguany s’ha parlat de procés, d’independència, de masclisme i fins i tot de racisme. Quan algú s’escalfa molt va cap al balcó, agafa aire fred, i torna cap a la conversa, s’abraça amb qui ha tingut, potser, una enganxada i es torna a començar. Aquest any, però, m’han dit que ni procés, ni independència ni l’augment de vots a Ciudadanos. La polèmica de la nit va arribar entre els que es declaren seguidors devots de La guerra de les galàxies i els que es vantaven que no havien vist mai cap pel·lícula de la saga. I els que defensaven aferrissadament que Love Actually és una de les millors comèdies romàntiques que es poden veure per Nadal. Jutgin vostès mateixos.