La fira de les vanitats

Aquestes festes de Nadal i Cap d’Any, no sabria què dir-hi, em produeixen sobretot la sensació inquietant del pas del temps, i la idea de la decadència ineluctable, però sobre aquesta idea miro de passar-hi de pressa, com el gat sobre les cendres. En aquell temps que era present a les fastuoses celebracions de la nit de Cap d’Any, manta vegada vaig pensar si no era precisament durant aquestes festes que la gent (i jo també, és clar) tendien a endormiscar-se una mica menjant i bevent per esquivar alguna forma d’angoixa anímica.

Però aleshores també, perquè era molt aparent, pensava en la futilesa i vacuïtat de les celebracions, sobretot l’anomenat réveillon (a Figueres ho diuen així, a la francesa) de l’última nit de l’any, que em semblava una autèntica fira de les vanitats. I m’ho semblava pel que es veia, pel que es mostrava: luxe del vestir, senyores rutilants, pintades i perfumades, esmòquings i bufandes blanques… Res a dir naturalment de l’altra part, la que els acull, els procura la celebració i porta a taula el millor que té. Els restauradors fan el que cal fer, ni més ni menys: que hi ha demanda de fast i magnificència?, doncs l’atenen tan bé com saben. Però ja se sap, i ja ho sabien els vells llatins: post festum, pestum –després de festa, pesta–. I l’endemà, cares llargues, tisanes reparadores, lleganyes de son, veus rasposes. Devia ser sobretot tenint en compte l’endemà, que tot allò em semblava insubstancial i frívol. O potser no. Potser és ara que hi practico reflexions per no poder-hi practicar res més, ara que tot va prenent com un pòsit de calma i decandiment. Ho deia el gran Montaigne: l’edat posa més arrugues a l’esperit que no pas al rostre.

De tota manera, i per donar-me ànim i excusa, recordaré que només és en anys de traspàs que l’any canvia a mitjanit perquè ja se sap que la duració és de tres-cents seixanta-cinc dies i sis hores. Aquesta nit d’avui, per exemple, el nou any astronòmic començarà a les sis de la matinada. L’any que ve a les dotze del migdia de l’endemà, l’altre a les sis de la tarda…, i així successivament fins a arribar a l’any bixest (quina paraulota), que ho posarà tot a l’hora i tornarà a ser al punt de la mitjanit. Però ben mirat i garbellat, no faci cap cas d’aquestes elucubracions inútils. Si vostè va a celebrar avui la nit de Cap d’Any, que li vagi molt bé. Li ho desitjo ben sincerament.