El cas de Diana Quer

Ha passat un any i quatre mesos entre la desaparició de la jove de 18 anys Diana Quer i la detenció del seu presumpte assassí. Setze mesos durant els quals, una vegada més, certs mitjans de comunicació espanyols, principalment audiovisuals però també digitals, han fet de tot menys periodisme faltant al rigor i la veritat, i tot sota l’argument que parlen d’allò que interessa realment a la gent. Durant aquests setze mesos, la vida de la jove i de la seva família ha estat disseccionada fins a extrems insospitats, vulnerant descaradament la seva intimitat. S’ha dit de tot de la jove assassinada i la seva família: a ella se l’ha responsabilitzat del que li podria haver passat per haver sortit de nit sola; també es va arribar a apuntar els pares com a responsables de la desaparició. En definitiva, tot un cúmul d’especulacions, mentides i falsedats que només buscaven que la història no perdés interès, que no perdés audiència. El més greu de tot és que ja han passat uns dies del descobriment del cadàver de la jove i ningú ha demanat disculpes a la família per les falsedats que s’han arribat a dir en els darrers mesos. Mentrestant l’audiència, que s’ho ha empassat tot, segueix sense passar comptes amb aquells que en lloc d’informar han desinformat, sabedors del que estaven fent. Perquè en un cas com aquest si no hi ha informació, és millor no inventar-la, per al bé de tots.