Prendre partit a l’aula

L’endemà del dia que va caure el mur de Berlín, l’any 89, a la meva classe de vuitè d’EGB vam deixar el llibre de ciències socials al calaix i el mestre va fer que en parléssim a classe, com sempre que passava quan es produïen grans notícies –i els fills de la transició en vam viure unes quantes–. No hauria tingut sentit que ens fessin estudiar la història dels llibres mentre passaven coses que canviaven el món no gaire lluny de casa. Debatre a classe el que passava al nostre voltant donava ple sentit a l’escola: ens ajudava a interpretar la realitat i a la vegada ens permetia sentir opinions diferents de les que sentíem a casa.

Hi he pensat arran dels diferents episodis de professors investigats per haver parlat a classe dels fets de l’1 d’octubre en un dels episodis més tristos de la repressió de l’Estat, tant o més dolorosos que els cops de porra. El dia que tots els diaris europeus parlaven del que passava a Catalunya, se suposa que els mestres catalans no en podien parlar a l’aula amb els seus alumnes. Alguns dels quals, recordem-ho, s’havien trobat portes esbotzades i vidres trencats a causa de la violència policial del dia anterior.

Els darrers professors que han declarat aquesta setmana, de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca, han al·legat que van ordenar el debat a classe sense “prendre partit”. El concepte de “no prendre partit a l’aula” utilitzat com a defensa és demolidor, la prova de l’assetjament contra els mestres. Justament el que esperem d’un bon projecte educatiu és que compti amb mestres que prenguin partit, i no amb mestres que siguin recitadors del llibre de text sense opinió pròpia. Si volem una escola que tingui valors ens calen mestres que expressin els valors i els posin al servei de l’educació dels nostres fills. De la mateixa manera que no acceptaríem que un professor digués que tracta la qüestió de la violència masclista “sense prendre partit”, no ho podem acceptar tampoc per a altres casos de violència o de repressió de drets civils i democràtics com els que viu Catalunya.

Volem mestres que prenguin partit i que puguin exercir la llibertat de càtedra sense haver de respondre davant dels tribunals per fer la seva feina.