Justícia injusta

El cardenal Richelieu, un dels principals artífexs de convertir França, allà pel segle XVII, en un estat fort i centralitzat, ens va deixar escrites diverses sentències que avui caldria no oblidar. Per exemple, a banda de la seva declaració de principis del “soc catòlic, però abans que catòlic soc francès”, també va ser capaç d’afirmar allò de “doneu-me dues línies escrites de pròpia mà per l’home més honrat i hi trobaré motius suficients per fer-lo empresonar”. Per què dic això? Doncs perquè els jutges del Tribunal Suprem (o directament els membres del govern espanyol) deuen haver llegit molt sobre Richelieu. Com, si no, podem entendre que a hores d’ara continuïn empresonats homes honrats com Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez? Com podem entendre que els arguments fantasiosos de la fiscalia per no deixar-los en llibertat continuïn sent dogmes de fe? Per exemple, per continuar mantenint dins de la seva cel·la d’Estremera el vicepresident Junqueras es continua parlant d’explosions violentes als carrers de Catalunya. Quina violència hi va haver, com sosté la fiscalia, el dia 1 d’octubre, a banda de la protagonitzada per la Policía Nacional i la Guàrdia Civil? Quina violència hi ha hagut després de set anys fent les manifestacions més multitudinàries de la història d’Europa? Quina violència podria esclatar en el futur a causa de la sortida de la presó d’un home de pau com Oriol Junqueras?

Després que la mateixa Soraya Sáenz de Santamaría afirmés que l’empresonament dels líders independentistes es devia a Mariano Rajoy, no ens ha d’estranyar que aquesta mateixa setmana el Consell d’Europa tornés a posar en qüestió la independència del poder judicial espanyol. Una vegada més, des de les instàncies europees s’ha posat de manifest el perillós còctel que representa barrejar una justícia tan polititzada amb el partit més corrupte d’Europa. Sentències polítiques i política judicialitzada, aquesta és la recepta en l’Espanya del segle XXI.