Tones de GPS

A veure, qui no neces­sita GPS? Aquell que no es mou. Seria una des­pesa inútil, inútil. Per exem­ple, per què voldríem un xip d’ama­gat a la barba d’en M. Rajoy? Per a res, el movi­ment del pas de les pàgines diàries del Marca no el reco­lli­ria cap giny loca­lit­za­dor per més sofis­ti­cat que fos. També seria llançar els diners cosir a la vora de la toga dels mem­bres del Tri­bu­nal Suprem un arte­facte 2.0 d’aques­tes carac­terísti­ques, els des­plaçaments d’aquests magis­trats estan can­tats i decan­tats: de la sala al “ruedo” i de la “cor­rida” a la sala, i un cop a la sala de vis­tes, togues amunt! i a mirar-se els mem­bres entre ells, qüestió de mida sense mira­ments. No en va, la sala de govern del TS són tot tius, tretze, rec­tes d’opi­ni­ons ina­mo­vi­bles...

Altres a qui tam­poc els cal GPS, però per motius molt dife­rents, són els qua­tre que estan a la presó i els cinc que són a l’exili: estan loca­lit­zats, mal­grat ells. La trans­parència invo­cada per Edu­ard Ber­loso (el mateix regi­dor que ja va apos­tar fa cinc anys per les cade­nes als con­te­ni­dors dels super­mer­cats) és el gran argu­ment per ins­tal·lar sis­te­mes de posi­ci­o­na­ment glo­bal, tot i que des­carta incor­po­rar-los a la docu­men­tació sobre els pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats de la ciu­tat de Girona: no es mou ni un paper que afecti els bar­ris de la capi­tal del Gironès, de nou sobrers..., tot i que no seria mala idea per allò de la trans­parència citada.

Miro eBay i observo la quan­ti­tat de models de segona mà que hi ha al mer­cat dels GPS, i els que hi haurà pas­sats Reis, i la vari­e­tat de preus i uti­li­tats: el con­sis­tori en podria fer una comanda a l’engròs..., tones de maqui­ne­tes d’aques­tes que, tot i que no resol­drien res, ens acos­ta­rien a per­dre el temps encara més res­se­guint els movi­ments de Mario Bros o dels arbres que des­a­pa­rei­xen del pai­satge urbà cada dia al pla del Ter. Diu Ber­loso, tinent d’alcalde de Glo­bal Posi­ti­o­ning Sys­tem de l’Ajun­ta­ment de Girona, que “si algú com­pleix amb la seva obli­gació, no ha de tenir por de dur GPS”, i argu­menta que el nou sis­tema de con­trol dels recor­re­guts que fan els escom­bri­ai­res a peu “és un exer­cici de trans­parència per als veïns”, que podran seguir els tre­ba­lla­dors de Flo­ren­tino Cas­tor Pérez des de la pàgina web muni­ci­pal. Així es con­firma la dada: només qui tre­ba­lla mereix un GPS.

Acabo amb en Jaume Sisa: “Avan­cem sense moure’ns de lloc / a poètiques for­ces units. / Si la vida és com un gira­volt, / el més gran és també el més petit. / En el límit de la rea­li­tat / pro­hi­bir estarà pro­hi­bit, / quan galàctic el sol bri­llarà / a la terra que mai no ha exis­tit.”