Nosaltres, embolicats?

Ara fa dies que em trobo gent que em parla de l’embolic que tenim. Que si Puigdemont podrà tornar a ser investit o no president de la Generalitat, que si abans o després tornarà o no a Catalunya, que si Carme Forcadell vol ser o no presidenta del Parlament, o que si la CUP voldrà o no aquest cop entrar a formar part del govern. No ho sé. No es pot pas negar que d’interrogants en tenim uns quants d’oberts. Estem a les portes que es constitueixi el nou Parlament (no se n’oblidin que la data la va triar Rajoy) i es mantenen unes quantes incògnites, és cert. No sabem si uns quants dels diputats que han estat escollits democràticament podran o no prendre possessió del seu càrrec, no sabem quan deixaran sortir de la presó Junqueras, Cuixart, Sánchez i Forn i no sabem, vist tot plegat, quan es podrà escollir el nou president de la Generalitat, ni si serà a la primera votació, a la segona, o quan el temps i els acords ho permetin. I això, diuen alguns de vostès, és un embolic. Però saben què? Si això és un embolic, no em vull ni imaginar què és el que tenen alguns altres. Perquè l’independentisme suma majoria absoluta, sempre ha arribat a acords, i si en aquesta ocasió hi ha dificultats afegides és per culpa d’un 155 i d’unes decisions judicials que han esperonat uns altres. I aquests sí que tenen un bon embolic. Perquè no només no sumen sinó que estan barallats entre ells. Ciudadanos ha tingut una victòria a Catalunya que és un tip de riure perquè no els servirà de res; el PSC, després de vendre un gran acord amb l’antiga UDC, s’ha quedat pràcticament igual i la seva tercera via només l’han comprada ells mateixos; i al PP l’únic que li queda per fer a Catalunya, un cop desaparegut i tornar-se del tot intranscendent, és el relleu del sempre clarivident Xavier Garcia. I si parlem d’Espanya, que és el que en el fons els interessa a aquestes formacions, ja ni en parlem. El triple empat que els donen les enquestes a Espanya els ha obert, en aquest cas sí, guerres fratricides. Que les tindran no només entre ells sinó a dins de cadascuna de les formacions. I si no, temps al temps. Nosaltres, certament, passem uns dies d’estira-i-arronses complicats. Però l’embolic de veritat, ni se’n oblidin ni es confonguin, el tenen ells.