Contra el rei

Rajoy, president del Partido Popular (PP), va interposar el 31 de juliol del 2006 un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei orgànica de l’Estat que havia promulgat el rei Joan Carles I deu dies abans. El monarca havia posat la seva signatura en aquest text: “A todos los que la presente vieren y entendieren. Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado, los ciudadanos de Cataluña han ratificado en referéndum y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica:”

Aquella llei fonamental que el rei va dictar a tots els ciutadans de l’Estat era el nou Estatut de Catalunya. Els caps del PP van desautoritzar, moralment i institucionalment, el rei que havia sancionat l’Estatut. Els va faltar temps per portar-lo davant el Tribunal Constitucional (TC). El partit que ara s’omple la boca amb apel·lacions a la “unidad” i a obeir els poders va pledejar durant quasi tres anys contra la majoria de catalans que havia participat en un referèndum legal, contra el Parlament i les Corts espanyoles i, en definitiva, contra el rei.

Un rei –ara emèrit– a qui divendres passat van permetre assistir a un acte oficial després d’amagar-lo durant anys. Cal recordar que part del PP és hereu ideològic d’aquella Alianza Popular que el 31 d’octubre del 1978 va votar contra la Constitució monàrquica que ara diuen ells defensar. No es pot deduir d’això que tot el PP sigui republicà. El cert és que en portar al TC l’Estatut sancionat pel rei el PP va encendre el foc que dotze anys després no sap com apagar.