Coses del Perú i d’aquí

Em tro­bava al Perú el dia que el Congrés, domi­nat per l’opo­sició, votava la des­ti­tució del pre­si­dent Pedro Pablo Kuczynski. Gràcies a una mani­o­bra de Kenji Fuji­mori, el fill petit del dic­ta­dor, va sal­var el càrrec, tot i que Keiko, la ger­mana gran i líder dels actu­als fuji­mo­ris­tes, pro­mo­via el relleu. Al cap de dos dies, Kuczynski amnis­ti­ava Fuji­mori la nit de Nadal, després de dotze anys a la presó, amb gran enre­nou. A Cata­lu­nya, els nos­tres polítics empre­so­nats o exi­li­ats no han tin­gut la sort d’aquest dic­ta­dor, que amb la seva mà dreta, Vla­di­miro Mon­te­si­nos, va per­pe­trar autènti­ques bar­ba­ri­tats. Avui, la classe política peru­ana, com la de molts països sud-ame­ri­cans, es veu afec­tada per l’escàndol de la cons­truc­tora bra­si­lera Ode­brecht, una maquinària de cor­rupció sense pre­ce­dents. Al Perú també tenen impu­tats o inves­ti­gats els expre­si­dents Alan García, Ale­jan­dro Toledo i Ollanta Humala, aquest dar­rer ja a la presó. Al car­rer, la gent ben infor­mada parla ober­ta­ment que hi ha molta cor­rupció a la classe política i que cal fer foc nou. El país, amb grans atrac­tius turístics, manté una moneda forta (l’euro es can­vi­ava a 3,80 sols) i una eco­no­mia dinàmica, mal­grat que als car­rers hi ha mil i un autònoms venent les lilai­nes més inver­sem­blants. Fa poc el com­pany Manuel Cuyàs ja els va fer una apro­xi­mació molt encer­tada al país andí; per tant, només hi vull afe­gir que hi vam conèixer l’app Beat per cri­dar els taxis i que, almenys a Lima i Are­quipa, fun­ci­ona de mera­ve­lla. Et loca­litza on ets i on vols anar i et marca el preu, el nom del con­duc­tor, el número de matrícula i una valo­ració dels usu­a­ris. I sovint amb dife­rents vehi­cles a triar, que tar­den com a molt cinc minuts a arri­bar. Si després l’iti­ne­rari s’allarga més del pre­vist (el trànsit de Lima és hor­rorós), no hi ha cap incre­ment. Coses de la vida, vaig per­dre el mòbil al taxi dues vega­des, una a cada ciu­tat, i a Lima me’l va tor­nar el mateix taxista al cap de cinc minuts i no va accep­tar ni els deu sols que li donava, i a Are­quipa me’l va por­tar a l’hotel i només va cobrar la car­rera: 8 sols. Bé, per anar amb avió de Bar­ce­lona a Lima, vam haver de fer trans­bor­da­ment a Madrid, i a la mateixa ter­mi­nal hi ha un metro que et tras­llada de ter­mi­nal en tres minuts. Al Prat, s’ha de fer amb el bus llançadora, i recor­den els anys i panys que ha cos­tat que hi arribés el metro des de la ciu­tat? Doncs si algú té dub­tes de quina direcció hem de pren­dre, que en pren­gui nota.