Bonpreu, i ja està!

“Benvolguda..., en primer lloc us volem agrair que ens hàgiu fet arribar el vostre suggeriment, i la confiança en els nostres establiments. Referent a la vostra petició de poder disposar de pasta feta a Catalunya, us informem que la pasta de la marca Bonpreu en format de 250 g està feta per l’empresa Perla del Segre, ubicada a Ponts. Quedem a la vostra disposició per qualsevol altra consulta. Atentament, Servei d’Atenció al Client [i etc.].” Així va respondre el departament d’atenció al client de la cadena Bonpreu a una clienta que es volia assegurar que darrere de la marca blanca de la pasta no s’amagava una coneguda marca que ha traslladat la seu social fora de Catalunya. Ara la clienta ja sap que si tria el paquet de 250 g dona vida a empresaris als quals ni els ha passat pel cap això de sortir del país ni deixa de greixar el fisc d’aquí. Hi ha empresaris que, sisplau o per força, han tocat el dos a la mínima. Que sí, que sí, que podria haver suprimit les referències comercials de la mateixa manera que amago la identificació de la meva informant, però, què vols que et digui? Si tenim un club que, sense fer res de l’altre món, el considerem “més que un club”, per què no hauríem de considerar, aplaudir i fins i tot fer l’onada a aquelles firmes comercials que fan més que simplement fer caixa? L’empresari Joan Font, propietari de la cadena de supermercats Bonpreu, ha sabut casar la màxima qualitat dels seus productes amb el màxim arrelament a la terra, a la llengua i a la cultura catalanes. Quina raó hi hauria per no dir ben alt el nom de la seva empresa? És Bonpreu, ho has sentit bé? I sàpigues que t’atenen sempre amb una amabilitat exquisida i que hi pots comprar la pasta perquè és feta a Perla del Segre, que deuen ser uns fideuers la mar de fiables. Simultàniament a aquesta anècdota de la carta a la clienta, una altra cadena de supermercats posava un producte a 1,55 euros per fer escarni de l’independentisme i de la represàlia que està patint tota la societat catalana (no solament la sobiranista). Veus? D’aquesta no en diré el nom. Ningú no hauria de fer boicot a res ni a ningú. Ja s’ho faran, ells, amb un sentit de l’humor tan peculiar. Només hem de fer una cosa: quan hàgim d’omplir el rebost, anar a comprar on sigui més convenient. N’hi ha prou amb això. I és que hi ha súpers on no tot es fa per la pasta...