Rajoy desencadenat

Estava enfadat dilluns el president Rajoy. O potser feia teatre davant els seus i el públic espanyol, ara que els de Ciutadans sembla que li trepitgen els peus. No se sap mai, tractant-se d’algú que, tot i les evidències flagrants, encara és hora que reconegui que l’“M. Rajoy” que cobrava en negre del seu partit és ell mateix. Tant li fa, el que importa és que Rajoy va transgredir dilluns una altra norma democràtica bàsica, i ja hem perdut el compte de les que ha transgredit, amenaçant de mantenir l’article 155 si el Parlament de Catalunya escollia com a president Carles Puigdemont. Dit d’una altra manera, M. Rajoy va demostrar de nou que de demòcrata poca cosa en té i que el que realment li importa a ell, al seu partit, als seus còmplices de Ciutadans i als titelles socialistes a l’oposició, és que no es compleixi la voluntat popular expressada a les urnes el 21-D. Encara no han paït la derrota que ha deixat de nou l’independentisme amb majoria absoluta a la cambra catalana. En qualsevol altre país veritablement demòcrata, hi hauria hagut un devessall de dimissions després del daltabaix electoral popular, però ja se sap que Espanya continua sent diferent, com en l’eslògan turístic franquista, i fraguista, que tanta fortuna va fer. Perquè en qualsevol altra democràcia com cal tampoc hi hauria presoners polítics, ni els alts tribunals intervindrien com ho fan a Espanya, per modificar la voluntat popular expressada a les urnes.

Siguem realistes de veritat. Espanya no faria marxa enrere ni que l’independentisme tragués una gran majoria. Potser formalment, un cop hi hagi govern i president, que n’hi haurà, no en tingueu cap dubte, aixecaran el 155, però el control econòmic es mantindrà i, naturalment, el control polític a base de recórrer al Constitucional qualsevol iniciativa que aprovin el govern o el Parlament. Venen temps complicats, però tenim una república proclamada i ara toca fer camí per fer-la efectiva. Com va dir el president Carles Puigdemont: “Paciència, perspectiva i perseverança.” No tenim, no ens han deixat, cap més alternativa. Ni un pas enrere.