Nova legislatura

En l’estranya i greu circumstància política que estem vivint la setmana passada ens va aportar dos episodis singulars i significatius de l’estat d’excitació d’alguns sectors de la societat catalana.

En primer lloc em vull referir al singular intent de linxar l’exconseller Santi Vila pel fet d’haver acceptat una feina en el sector privat. No sé, amb franquesa, si és la feina més apropiada per les condicions intel·lectuals de Santi Vila; si sé però que de qualsevol feina i de qualsevol cosa quan ens domina la intransigència en diem portes giratòries. La veritat és que és probable que en aquest cas hagi pesat molt més l’amistat que la política.

L’altre tema que ha de ser objecte de la nostra atenció són les reaccions que s’han produït arran del discurs del nou president del Parlament de Catalunya, el diputat per ERC Roger Torrent. Un discurs de to, forma i contingut volgudament institucional; abocat a intentar restituir la dignitat de les institucions catalanes i a demostrar que la presidència del Parlament s’ha d’exercir amb obertura i sentit de l’equanimitat i amb voluntat de respectar el pluralisme sorgit de les eleccions del passat 21 de desembre.

Per a alguns aquest discurs va ser tou, tebi i una concessió a l’autonomisme, un retrocés en definitiva. Per a uns altres, gens disposats a fer cap mena de concessió, va ser un discurs totalment entregat al sobiranisme, i finalment molts observadors hi van saber trobar el punt de ponderació i equilibri que la situació reclamava.

Per a Roger Torrent, però, el repte serà administrar amb el mateix esperit la investidura del candidat a president de la Generalitat. En menys de quinze dies la realitat passarà per la lupa les bones intencions del president del Parlament.