Hi aniries, Mariano?

Jo no sé si vostès van seguir ahir la conferència del president Puigdemont a la Universitat de Copenhaguen. Sensacional. Sensacional perquè l’acte universitari no va ser cap raspallada cap al ponent sinó que en alguns moments va ser fins i tot el contrari. I això va enriquir, i molt, les respostes. Marlene Wind, la directora del Centre de Política Europea de la mateixa universitat, es va mostrar en molts moments clarament oposada al moviment independentista i va intentar posar Puigdemont contra les cordes. I Puigdemont se’n va sortir. Sentint-lo, no vaig poder evitar pensar en dues coses: la primera, que ja vaig dir diumenge, és la quantitat de feina que pot arribar a fer Puigdemont arreu d’Europa un cop sigui investit president de la Generalitat. S’imaginen actes com el d’ahir arreu d’Europa? Sensacional. I això amb una justícia espanyola que no s’atreveix ni a posar en marxa una euroordre per por de fer un ridícul com el que ha fet amb els belgues. I segona cosa que vaig pensar: on ets, Mariano? S’imaginen un acte d’aquestes característiques amb Mariano Rajoy? Convidarà la Universitat de Copenhaguen el president espanyol per sotmetre’l a un tercer grau com va fer ahir amb Puigdemont? S’explicarà, a escala europea, Rajoy com ho va fer ahir Puigdemont? Ja els dono jo la resposta: no cal ni que el convidin, a Rajoy. Si a la Universitat de Copenhaguen se’ls acudís convidar Rajoy a debatre sobre la independència de Catalunya, no hi aniria. Li fa pànic. Li fa pànic una possible independència de Catalunya i li fa pànic participar en un debat llarg, reflexiu i amb preguntes obertes del públic i dels ponents si no és que les té prèviament escrites i les pot contestar des d’una pantalla de plasma. I en castellà, és clar. A Rajoy li fa pànic el debat. Li fa pànic fer qualsevol moviment que no pugui fer a distància i parapetat rere un decret del govern. I és per això que tampoc acceptarà la trobada que ahir, molt intel·ligentment, li va proposar el nou president del Parlament català, Roger Torrent. Una jugada hàbil que, com la de Puigdemont, torna a deixar Rajoy ben retratat en el seu immobilisme. Quina vergonya!