Aluminosi del periodisme

Dos dies després de veure al cinema la darrera pel·lícula de Spielberg, Los archivos del Pentágono, m’arriba la revista Capçalera, una publicació editada pel Col·legi de Periodistes que dedica el dossier d’aquest número a analitzar les manipulacions i informacions interessades que s’estan difonent en referència al procés català.

“La informació ha d’estar al servei dels governats i no dels governants”, diu un dels protagonistes del film, que parla de periodisme i, sobretot, de les fronteres que separen editors i periodistes i de les pressions polítiques per coartar la llibertat d’expressió. Per si sola, la pel·lícula ja dona prou arguments per elucubrar i fer paral·lelismes entre el periodisme d’aquell 1971 i el del moment actual. Però, per reblar la reflexió, la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, arrenca el seu article a la citada revista recordant una altra frase històrica que també convida a reflexionar: “La primera víctima d’una guerra és la veritat.” Bonet parla del procés i de les emocions que hi ha implicades, però més enllà d’això reivindica el dret a la informació com a pilar bàsic de la democràcia i ens alerta dels riscos que correm de perdre’l. Aluminosi del periodisme, diu Bonet, una metàfora que ho resumeix tot.

La crisi del sector és un fet, en tots els seus àmbits, i és un error pensar que només els que viuen d’explicar què passa al món en poden sortir esquitxats. Quan el Washington Post discutia si publicar o no publicar secrets d’estat, la informació encara tenia un preu. Al segle XXI la majoria creu que no cal pagar per estar informat. Per la xarxa ho tenim tot a cost zero, molts digitals són gratuïts i la premsa en paper ofereix els continguts a la pantalla a preus irrisoris. Es difon informació en excés i assumim que, a canvi de tanta teca gratuïta, ens hem d’empassar alguna mentida. Postveritat, se’n diu ara. Llegim al mòbil posts que sota el reclam de notícia bomba ens parlen dels productes estel·lars que treu un supermercat, com si això no fos publicitat descarada. Les veritats i la informació al servei del governant tenen un preu i sense uns mitjans econòmicament independents no hi ha garanties. Llegeixo en el mateix número de Capçalera que la Consultora Gartner prediu que el 2022 es consumiran més notícies falses que verdaderes. Quan això arribi hi haurem perdut tots.