“Vivan los tres Reyes!”

Diria que enguany la caval­cada de Reis de Girona va ser més enso­pida perquè una mena de tris­tesa queia a plom sobre els assis­tents. El pre­si­dent a l’exili, pot­ser? El dolor de recor­dar els altres exi­li­ats i pre­sos polítics? O qui sap si es va enco­ma­nar l’esplín que trans­me­tia el rei negre. Quin posat de tedi! Repar­tia cara­mels i sem­blava un mari­ner tra­ient aigua d’un buc mal cala­fa­te­jat. Vaig témer fins i tot que algun nen, en comp­tes d’una lla­mi­na­dura no acabés rebent una pedrada. I mira que el seu seguici s’hi feia, eh? Però que no, que no, que la gent no can­tava engres­cada com anys enrere... Entre tant de dei­xon­di­ment, un detall va pas­sar des­a­per­ce­but. Em sem­bla tan incon­ce­bi­ble que no l’he expli­cat fins que no l’he pogut con­fir­mar per més d’una font directa. Va pas­sar pre­ci­sa­ment al pas del rei negre. Quan una noia que feia de patge es va acos­tar a un nen per can­tar-li la cançó, la mare va dema­nar-li que li la cantés... en cas­tellà! La mala sort (per a la mare, no pas per a la cançó) és que la noia era una con­vi­dada oca­si­o­nal que tenia naci­o­na­li­tat ale­ma­nya i que par­lava un català per­fecte sense haver pas­sat per l’apre­nen­tatge de la llen­gua cas­te­llana. I bé, ara vostès em diran que quina importància té això enmig d’una pluja de cara­mels i d’il·lusió. Doncs mirin, em sem­bla que és la pri­mera esquerda impor­tant que ha acon­se­guit pro­vo­car aquest par­tit neo­fa­lan­gista que es fa dir Ciu­da­da­nos, als diri­gents del qual els repugna la nos­tra llen­gua mal­grat que alguns la par­lin. El seu objec­tiu, tal com va adver­tir el Sr. Cañas (“Os vamos a mon­tar un Uls­ter!”) és regi­rar una part de la ciu­ta­da­nia i impe­dir que cap sen­ti­ment de per­ti­nença a una tra­dició i a un ima­gi­nari naci­o­nal arreli i s’expan­deixi. Ells, que denun­cien que s’adoc­trina la mai­nada, estan acon­se­guint que cris­tal·litzi un odi colo­nial, pudent, de vísce­res, per tal que el recu­llin algu­nes famílies i el trans­me­tin als fills. Men­tre el sobi­ra­nisme ha des­plaçat el català de la cen­tra­li­tat de les seves rei­vin­di­ca­ci­ons per demos­trar que no s’exclou ningú, el cas és que ells sí que tenen clar que volen excloure, des­hu­ma­nit­zar, esbor­rar del mapa els nos­tres senyals d’iden­ti­tat més entra­nya­bles, aquells que fan, per exem­ple, que un nen canti a tres reis de men­tida els matei­xos “visca” que han cri­dat gene­ra­ci­ons i gene­ra­ci­ons d’avant­pas­sats. Volen extir­par Cata­lu­nya des de la mateixa rabassa i implan­tar Cataluña.