Ràbia, mentides i repressió

El govern del Partit Popular viu en un estat de ràbia des de l’ 1 d’octubre. El ridícul davant la ciutadania catalana i davant tot l’Estat español i la Unió Europea va ser de dimensions siderals. Ells, que durant mesos i mesos havien dit que no hi hauria referèndum i que no hi hauria urnes ni paperetes. Ells, que utilitzant tots els mitjans, lícits o no, van intimidar i amenaçar centenars d’alcaldes, membres de meses electorals, empreses, funcionaris, mestres... i tothom que col·laborés en l’organització de l’ 1-O. Ells, que enviaren milers de policies a impedir el referèndum, doncs tot això no va servir per res. Hi va haver paperetes, col·legis electorals, cens i més de 2.300.00 votants. Ells, amos i senyors de tots, veuen com els catalans van anar a votar. I això no ho poden resistir. La ràbia que senten els dirigents del govern del PP és majúscula. I aquesta ràbia els porta a utilitzar la policia per apallissar la població pacífica i indefensa. I aquesta ràbia encara avui la senten. No poden superar-la. Els ha arribat al moll de l’os. La burla que per a ells ha suposat el referèndum no la perdonen. Aleshores, com que ells manen, utilitzen tots els poders de l’ Estat per venjar-se i reprimir. Diuen que apliquen la llei. La llei, no; la seva llei.

En virtut d’aquesta seva llei, interroguen i empresonen els dirigents de l’ANC i Òmnium. Els acusen de rebel·lió i sedició. Després, acusen la mesa del Parlament i la presidenta Carme Forcadell. Més tard, acusen dels mateixos delictes de rebel·lió i sedició tot el govern de la Generalitat. Uns marxen a Brussel·les. Els altres, els porten a la presó. A alguns consellers, després d’un mes llarg de presó, els deixaren en llibertat provisional. Els Jordis, en Quim Forn i el vicepresident, Oriol Junqueras, encara avui són a la presó. El president Puigdemont i quatre consellers encara avui són a Brussel·les. L’acusació que fa la fiscalia es basa en uns informes de la Guàrdia Civil totalment parcials i, fins i tot, manipulats. Menteixen per poder-nos acusar. Ara també sabem que seran acusats dels mateixos delictes Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas i Anna Gabriel. Totes aquestes acusacions són tan desproporcionades i injustes –i basades moltes vegades, com he dit, en mentides i falsedats– que farien riure si la cosa no fos tan greu.

Ara resulta que els violents són els Jordis, els consellers i la gent que volia votar. Resulta que les imatges en què es veu clarament la violència policial de l’1-O són manipulades. Ara resulta que les manifestacions massives i pacífiques dels 11 de setembre des del 2011 porten el germen de la violència. La fiscalia (que vol dir el ministre de Justícia) menteix quan acusa de rebel·lió i sedició els empresonats i els investigats. Menteixen quan diuen que la llei s’ha de complir i ells són els primers de no fer-ho. Simplement menteixen per poder acusar i reprimir. Saben que actuen sovint de manera il·legal, però no hi fa res. Ells són la llei. Ells la interpreten. Ells l’apliquen. La monarquia borbònica espanyola cada dia s’assembla més a la monarquia francesa del rei Sol (l’Estat soc jo). Fins i tot ara resulta que un diputat, Carles Puigdemont, no pot ser restituït i investit president. I tot aquest desgavell el fan amb el suport del PSOE, el PSC i Ciutadans.

I mentrestant on són els Jordis i el conseller Forn. On és el vicepresident Junqueras. No l’hem de restituir, també?