La grip

Ja fa dies que fa estralls al nostre país i és fàcil constatar que hi ha poques persones que siguin immunes al virus que s’ha instal·lat amb virulència a totes les cases. Però si els vull parlar d’immunitat, d’aquesta qualitat que t’eximeix de contreure una determinada malaltia infecciosa, és a propòsit d’una altra accepció de la paraula. De la immunitat que s’autoatorguen determinats polítics, majoritàriament del govern del Partit Popular. La seva qualitat d’immunes els fa que no estiguin subjectes a cap obligació, a cap pena i a cap autoritat. Encara que ens vulguin fer creure que la llei és igual per a tothom. La llei, la interpreten com més els interessa, i com que tenen a favor seu l’aparell judicial, el de l’Estat i el mediàtic, no hi ha cap possibilitat que les denúncies arribin enlloc o se’ls acabi fent pagar pels seus excessos. Al contrari. Al final surt algun jutge o jutgessa que els continua oferint aquesta pàtina d’immunitat que es converteix en impunitat i els permet capgirar la realitat i creure’s no només superiors sinó presentar-se com a innocents i víctimes de la situació. Resultat: no es garanteix el compliment més bàsic del concepte de justícia. La justícia és aquella virtut moral per la qual tothom té com a guia la veritat i respectant les lleis de l’estat de dret se li ha de donar a cadascú el que li pertany. Està clar que en aquest país no es respecta aquest supòsit elemental i que si no ets de la corda que toca, no tens una justícia justa –encara que sembli un trist joc de paraules–. Davant d’això, la sensació real d’indefensió, de desempara i d’impotència és autèntica. Veure que per qualsevol cosa que, a més, no s’aguanta ni hi ha proves, pots trobar-te processat i engarjolat. Mentre que hi ha una quantitat de persones que gràcies a la seva condició ideològica o territorial viuen en una altra realitat gràcies a unes lleis que els permet ser immunes. I em fa por veure que no hi ha res que ens protegeixi contra aquesta grip.